DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBERG m.
|| 1. Casa o altra construcció coberta que serveix d'habitació i recés; cast. albergue. Lo caualler feu caualler lo scuder, al qual donà grans dons e aquell feu major en tot son alberch, Llull Felix, i, 59. E tota aquella nit nos faeren guardar a be mil homens l'alberg hon posavem, Pere IV, Cròn. 272. Mes val viure abondosament en poch alberch que en gran alberch hauer fretura, Jahuda Prov. 40. Comprà un alberch molt bell, lo qual ornà de draps de Arras e molta altre tapiceria, Curial, ii, 69. Animà la gaubança del convit | l'hospitalari alberg; hi feren nit, Alcover Poem. Bíbl. 39. a) met. Y quant esser devias alberch d'ànimes fortes, Costa Poes. 60. || 2. a) topon. S'Auberg: casa gran que hi ha al poble d'Ariany i era del senyor del poble.—b) topon. Alberg vei: possessió de Ferreries (Men.).—c) Llin. de Barcelona i Girona.
    Fon.: aɫbέɾk (Pego, segons Barnils); s əwβéɾk (Ariany).
    Etim.: del vell alt-alemany heriberga, ‘tenda de campament’, o més tost de la seva variant gòt. *haribergo (REW 4045). En el Commonitorium Palladii (doc. italià del segle X) surt sovint la forma llatinitzada alipergum amb el significat de ‘campament’ (Rom. Forsch., vi, 209). Del llenguatge militar, el mot passà a l'ús general i arribà a significar qualsevol casta d'habitació.