DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBERGAR v.
|| 1. intr. Atendar-se, bastir el campament; cast. acampar. Que deuem albergar a la Porrassa, Jaume I, Cròn. 63. Vengren l'endema prop d'els albergar a una llegua, Muntaner Cròn. 226.
|| 2. intr. o refl. Posar-se en un alberg; cast. albergar o albergarse. Che mir arnall si alberg ab guilelm arnal, doc. a. 1080-95 (Miret Doc. 10). Venc l'amat albergar a lostal de son amic, Llull Am. E tentost donali dins en sa casa una cambreta en que albergàs, Eximplis, ii, 140. No's paria lo cami ni ell sabia ahont albergar-se, Faules Isòp. 96.
|| 3. tr. a) Donar alberg, acollir i hostatjar qualcú; cast. albergar. Lo voler del home pobre qui alberga lo noble princep no bastaria a honrar lo princep, Llull Cont. 318. El va albergar en lo seu palau imperial, Boades Feyts 288. Per l'amor de Deu daua'ls a menjar e albergauelos, Eximplis, i, 289.—b) met. Deixar entrar i retenir dins el cor algun afecte o passió; cast. albergar. Ancontra virginitat e castedat albarguest tu lucxuria qui dastroax e confon la .j, l'altre. Graal 93.
    Fon.: əɫβəɾɣá (Barc.); aɫβeɾɣáɾ (Val.); əɫβəɾɣá (Mall.); albalgá (Alg.).
    Etim.: derivat de alberg.