Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alberge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALBERGE m.
Varietat de préssec primerenc, més petit que l'ordinari (Falset, Tarragona, Alcoi); cast. albérchigo. Un sou de fruyta que comprí, albèrgens y massanes que aportí a Luch, doc. a. 1539 (arx. del col·legi de Lluc). Aquesta manera de confitar Presechs enters es general per confitar totas maneres de fruytas grossas enteras, com son Codonys, Peres, Pomes, Alberges y Albercochs, Agustí Secr. 136. A l'Empordà en diuen poma alberge (Llofriu). A Falset anomenen dues varietats: a) Alberge de Sant Joan: és el més gros, de color vermell a la banda que hi toca el sol, i verd a l'altra part; és mengívol.—b) Alberge de Sant Jaume: no és tan primerenc com l'altre, i és molt petit, vermellet i molt bo.
    Fon.:
aɫβέɾʤe (Alcoi); poməɫβέɾʒə (Llofriu); awβέɾʤe (Falset, Tortosa).
    Etim.:
del llatí pērsĭcu ‘préssec’, precedit de l'art. aràbic al. La n que apareix en el pl. albèrgens i en el derivat albergener, no és etimològica, sinó deguda a l'analogia de tants de masculins acabats en -e, com home, terme, que etimològicament porten n.