Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. albir
veure  2. albir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALBIR m.
|| 1. Judici, facultat i acte de conèixer i comparar una cosa amb una altra; cast. arbitrio. E donchs amor, quin bon albir | pusch io auer en aquest ffet, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 127). La doncs deu donar lo jutge a son albir, Cost. Tort. iii, 4.
|| 2. Parer, manera subjectiva de veure una cosa; cast. juicio. Item tres algeres olieres les dues buides e l'altra a bon albir ha tres dotzenes d'oli, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129). Corre lo sol; no's mou, a mon albir, Ausias March xliv. May viu gent a mon albir tan furiosament venir, Cobles Pass. Set donzelles en la via | ... | segons tot lo meu albir | vestides son a sa guisa, Diuis. Mall. 6.
|| 3. Lliure voluntat; cast. albedrío. Tothom xerriqueja a son albir, amb l'esperança de evitar les malalties venidores, Serra Cal. Folkl. 231. a) per ext., aplicat a les bèsties. Soltas las regnas pesantas, | al albir de son caball, Blanc Poes. 9.
|| 4. Acte de mirar; cast. mirada. Semblau tota somniosa | de la llum del vostre albir, Barceló Poes. 93.
    Fon.:
əlβíɾ (or., bal.); alβíɾ (occ., val.). Avui en dia és paraula que s'usa només literàriament.
    Var. form.:
obir, ovir, albiri.
    Etim.:
del llatí arbĭtrĭu, mat. sign., potser per via del provençal (V. albirar).

2. ALBIR
|| 1. topon. Cap anomenat també Punta Bombarda, situat a la costa d'Altea.
|| 2. topon. Poblet pertanyent al municipi d'Alfàs del Pi.
|| 3. Llinatge existent a Alfàs del Pi i a la província de València.
    Fon.:
alβíɾ (val.).
    Etim.:
de l'àrab al-bir, ‘el pou’.