Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alduf
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALDUF m. ant.
«Rabal o pandero, tympanum, aldufe» (Nebrija Dict.); cast. pandero. En axí com l'alduf o'l tempe que tota hora que hom lo toca dona veu, Llull Cont. 174. En una vall hac un juglar posat son alduff que penjaua en un arbre, e lo vent menaua aquell alduff e feya-lo ferir en les branques del arbre. Per lo feriment que l'alduff fehia de si mateix en lo arbre, exia del alduff una gran veu, lo qual fehia retentir tota aquella vall. Un simi hauia en aquella vall qui ohí lo so, e vench a aquell alduff. Aquell simi se cuydá, que enaxi com la veu era gran, que enaxi lo alduff fos ple de mantega o de alguna cosa que fos bona a menjar. Lo simi esquinçà lo alduff e atrobà'l tot buyt, Llull Felix, i, p. 199.—Jeroni Rosselló, editor del Felix de Ramon Llull, traduïa alduf per «zambomba»; però tant pel que diu Nebrija com pel context mateix del Felix, i per l'etimologia, es veu clar que no era una ‘simbomba’ sinó un ‘pandero’.
    Etim.:
de l'àrab al-duff, mat. sign. («timpanum» ap. R. Martí Voc.).