DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALEGRAR v.
—I. tr.
|| 1. Donar alegria, fer tornar alegre; cast. alegrar. No m'alegren faules | sino l'or plaent, Cançon. Sat. 305. Y'ls càntichs de Jesús | ja no t'alegren pus, | oh terra impia!, Costa Poes. 69.
|| 2. Gratificar o obsequiar amb un donatiu voluntari (Mall.); cast. gratificar. «Haurem d'alegrar s'homo qui ha duit es paquet» (Palma). Per tots aquells que acaben primer es pa que sa talent, i convé alegrarlos de qualque cosa perque puguen celebrar ses festes, Alcover Cont. 155.
|| 3. met. Fer més alegradora una cosa inanimada; cast. alegrar. «Alegrar el llum»: atiar-lo. Ni un estel alegrava | la fosca nit, Salvà Poes. 12.
II. refl.
|| 1. Cobrar alegria, devenir alegre; cast. alegrarse. E conortats-uos be e alegrats-uos, que ab senyor bo e natural anam, Jaume I, Cròn. 62. Car si més amaven vostra justicia que les coses en que son punits per justicia, alegrar-s'ien e consolar-s'ien en tot quant fa vostra justicia, Llull Cont. 349. No sia trista vostra ànima de ço on se deu alegrar, Llull Blanq. 5. La gent... tostemps se alegra de novitats, Metge Somni, i. Molt mon cor s'alegraria | de que fosses s'agraciada, Aguiló Poes. 38.
|| 2. Manifestar alegria. E ab lagremes alegravense per la nostra venguda, Pere IV, Cròn. 375. Com la companya s'alegrà de vaer tornar a mi, Muntaner Cròn., c. 236.
|| 3. ant. Divertir-se, jugar; cast. divertirse. Estech deportant e alegrant si mateix, e anava a caça e a deports, Muntaner Cròn. 26. E vee sent Anthoni alegrar-se ab una perdiu, Eximplis, i, 8.
|| 4. ant. Usar d'una cosa per dret; gaudir, fer ús d'una cosa bona; cast. gozar, disfrutar. Que d'aquiavant fos e's nomenàs ciutat, alegrantse de privilegis que ciutat deu haver, Pere IV, Cròn. 382. E las remissions axi fetas sien nullas, si doncs los obtinents aquellas no s'en volran alegrar, Const. Cat. 156. Perque vivint ab mi se puga alegrar de ma prosperitat, Alegre Transf. 57. Que los mestres e confrares antichs se puguen alegrar del offici de scorxar y de tallar, doc. a. 1485 (Boll. Lul., viii, 9). Ne mancho en algun temps se puxa alegrar de alguna de les franqueses... de la dita Universidat, doc. any 1513 (BSAL, xxii, 240).
|| 5. Aclimatar-se, pendre gust d'habitar a una nova residència (Mall.). «Passa envant, descobriràs | terres que mai hauràs vistes, | i les trobaràs tan tristes | que mai t'hi alegraràs» (cançó pop. Mall.).
|| 6. Posar-se animós i xerrador per conseqüència d'haver begut amb excés.
|| 7. «Donar els cans senyals de sentir alguna caça; cast. rastrear» (Un Mall. Dicc.).
|| 8. Tenir augment de preu les mercaderies (Mall.); cast. tener alza.
    Fon.: ələɣɾá (pir-or., or., bal.); aleɣɾá (occ.); aleɣɾáɾ (val.).
    Conjug.: regular, com cantar.
    Etim.: format damunt alegre.

2. ALEGRAR v. tr.
«Fer ús de s'alegra en ses ferides des cap» (Un Mall. Dicc.); cast. legrar.