DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALEGRIA
I. f.: cast. alegría.
|| 1. Sentiment de goig viu. Tot me sent sà e leuger e delitós per la alegria que la mia ànima ha en la gloria de parays, Llull Cont. 159. Mare de Deu que sots pont e pas dels pecadors, prech-uos per les .vij. alegries e per les .vij. dolors que hagues del uostre car fiyl, Jaume I, Cròn. 57. Tots los accidents de la anima, exceptat goig e alegria, sequen lo cors de la humiditat raigal que es fonament de la vida, Genebreda Cons. 15. ¿Y no batrà ses ales d'alegria | l'aucell, d'amor ferit? Verdaguer Idilis.
|| 2. Diversió, entreteniment plaent. Un hom fahia jochs per alegria, que passava e anava de part a part del carrer per un fil prim, Pere IV, Cròn. 270.
|| 3. Manifestació de goig viu. Que's fassen alimares e altres alegries per el naxement del primogenit, doc. a. 1389 (Boll. Lul., ix, 29). En lo dia de sanct Johan lo Rey moro per fer alegria vench ab tot son poder, Tirant, c. 5. «Aquest ca fa moltes alegries a sa gent» (Menorca).
|| 4. Allò que és causa de goig viu, i especialment una persona molt estimada. Y son pare y mare lo amauen tant, que no tenien altre deport, ni altre plaher, ni altra alegría sino son fill Pierres, Pierres Prov. 6. Mira, alegria meua, mira que ja'n treu, d'uys! Roq. 13. «Malalta dins Puigpunyent | jo hi tenc sa meua alegria; | Senyor, ¿quin serà aquell dia | que jo el tendré de present?» (cançó pop. Mall.).
|| 5. bot. Planta medicinal: Sesamum orientale; cast. alegria, sésamo. Item III roves de alegria, inv. farmac., a. 1409 (Arx. Patriarca, Val.). Per pendre peix de ribera pendreu greix de Ouella, sement de Sesami altrement dit Alegria, torrada... Altres mesclan [per congregar peixos] ab terra y segó mitja lliura de Alls, llauor de Sesami, altrament dit Alegria, torrada..., Agustí Secr. 194 v. La llavor d'alegria serveix per fer arrancar la llet a les dones que en tenen poca (Tortosa).
II. || 1. Llin. de Gir., Tarr. i Val.
|| 2. Les Alegries: topon. Cases situades a dues hores de Lloret (Guia Cat. 6).
    Loc. i refr.—a) «L'alegria allarga la vida» (Cat.); «S'alegria allarga sa vida »(Mall.).—b) «Alegria amagada, candela apagada» (Cat., Mall.); «Alegria secreta, alegria incompleta» (Farnés Parem. 138).—c) «Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala» (Olot. Urgell, Segarra).—d) «L'alegria dels pobres, dura poca estona» (Farnés Parem. 142).—e) «Amb panxa buida no hi ha alegria» (Marroig Refr.).—f) «Alegria, que es sostre es crema!» (Un Mall. Dicc.). «Alegria, albarders, que es crema la palla!» (Martí G. Dicc.). Locucions que s'apliquen als qui s'alegren d'una cosa que caldria lamentar; en cast., Alegría, albarderos, que se quema el bálago.—g) «Alegria, carnistoltes, que demà serà cendra!»: «Denota cuan efimeros son los gustos de la vida humana» (Martí G. Dicc.).—h) S'alegria d'es coní: alegria de poca durada (Mall.). «Un dia em digueres sí | i lo endemà m'enganares, | sense deixar-me tenir | s'alegria d'es coní | ni es consol de ses donades» (cançó pop. Mall.).—i) Alegria de batafaluga: alegria o felicitat de poca durada. «Això ha sét alegria de batafaluga» (Eiv.). Segurament aquesta locució deu provenir de alegria en sentit de planta (I || 5), car el Sesamum és semblant a la batafaluga.—j) «Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor» (Farnés Parem. 143).
    Fon.: ələɣɾíə (or., bal.); aleɣɾíɛ (Lleida, Urgell, Conca de Tremp); aɫeɣɾía (Val., Cast., Al.); ələɣɾíɛ (Maó).
    Etim.: de alegre+-ia (suf.).

2. ALEGRIA f.
«Alegra major que ses altres i serveix per els menescals; [cast.] legrón» (Un Mall. Dicc.).