Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alemany
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALEMANY, -ANYA
I. m. i f. i adj. Nadiu o propi d'Alemània; cast. alemán. Cavallers Françessos e Anglesos e Alemanys, Desclot Cròn. 5. Una alamanya | yo sé tendera, Spill 5099. Ab belles osís de Alamanys, Boades Feyts 136. Ningú es riuria dels tres sastres de la balada alemanya, Ruyra Parada 98. a) m. Llengua alemanya. Sap treure contes amb alemany, Roq. 1.
II. Llin. català. Apareix escrit amb les formes Alemany, Alamany, Alemañy, Alamañy i Alaman. Uench a nos en R. Alaman, Jaume I, Cròn. 66. En Ramon Alamany, Muntaner Cròn. 184.
    Fon.:
ələmáɲ (pir-or., or., bal.); alemáɲ (occ., val.). Per influència castellana hi ha qui diu alemà i aleman.
    Var. ort.:
alamany, alamayn (ant.).
    Etim.:
del llatí Alamannus o Alemannus, mat. sign.