DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALENAR v. intr.: cast. respirar.
I. || 1. Absorbir, pels pulmons o brànquies o altres òrgans a posta, l'aire atmosfèric necessari a la vida, i expel·lir pel mateix conducte l'element inútil o nociu del mateix aire. Una dona hauia los pits tan sechs, que apenes podia parlar ni alenar, Llull Felix, i, 160. Encara se purga lo cor alenant, ço es per lo cano del pulmo, tirant l'ayre fret e foragitant l'ayre calt, Albert G. Ques. 37. Amb aquest significat pot usar-se el verb alenar com a transitiu. Puga alenar un ayre pur, Costa Agre terra 89. Y una flayre de pinar | que alena el pit y s'axampla, Salvà Poes. 52.
|| 2. Bufar l'aire. Y el vent alena tot indolent, Salvà Poes. 143. «Quina calor! No ha alenat en tot lo dia» (Tortosa).
|| 3. Tenir comunicació amb l'aire exterior un fluid tancat.
II. || 1. Viure. Mare de dos infants morts y de tres qu'alenan, Maura Ayg. 119.
|| 2. Reposar d'un treball cansat. Y quan troba un banch d'arena, | descansa un poquet, y alena, Penya Poes. 122.
|| 3. Tranquilitzar-se o alleujar-se d'una temor o pena. Alenant a la fi per veure acabats aquells examens, Roq. 35.
|| 4. Parlar; cast. resollar. S'usa quasi sempre amb partícules negatives. «Res sé de tal casament». «¡O quin rallar tan dolent! ¡Ja t'ho vaig dir s'altre dia!» «¡Mal llamp te puga mentir!. Tu may me n'has alenat!», entremès del s. XVIII, Alcover Cont. 468.
|| 5. Rebel·lar-se, protestar, moure renou, atacar. Ja n'he sentit bravetjar | de ses teues valenties. | ¡Veyés a on botiries | si tractaves d'alenar!, ibid. 471.
III. m. Alè, l'acte d'alenar o l'aire alenat. Si saben que algu haja dit que la ánima del home no es mes de un alenar, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 970). Un alenar de greu fatiga | febrós s'hi sent, Costa Agre terra 152.
    Loc.—a) Encara alena! Ho diuen per indicar que no s'és esvaïda una cosa que algú pretenia d'esvair (Mall.).—b) Alenar espès: pantaixar, donar mostres d'estar molt cansat (Bal.).—c) No deixar alenar (algú): molestar algú amb treball, preguntes o altres coses enutjoses i contínues.—d) Alenar p'es cul (o p'es nas o pel senyor onclo) d'un altre: pensar o obrar subjectant se al pensament o a les ordes d'un altre (Mall.). Du aquesta expressió el Dicc. Amengual.—e) Alenar per la ferida: parlar de picat, per la recordança d'una experiència amarga. Del cast. respirar por la herida.—f) Alenar per baix: fer una ventositat (Un Mall. Dicc.).—g) No tenir què alenar: no saber què s'ha de contestar (Un Mall. Dicc.).—h) Voler-ne amb qui alena: esser molt destre per a fer alguna cosa, tenir coratge de guanyar a qualsevol en aquell ram (Mall.). Per valenties d'aquestes en vol ab qui alena, Aurora 228.
    Fon.: ələná (pir-or., or., bal.); alená (occ., Maestr.); alenáɾ (Val.).
    Etim.: metàtesi del llatí ănhēlāre, ‘respirar fort’.

2. ALENAR v. tr.: cast. aleznar.
|| 1. Punxar o foradar amb l'alena (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 2. Donar a un punxó o cosa la forma d'alena (Aladern Dicc.).