DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALETEJAR v. intr.: cast. aletear.
|| 1. Agitar les ales per volar. Com los aucells aletejant nasqueren de dins les mans puríssimes de l'auba, Costa Poes 51.
|| 2. met. Agitar-se, moure's espesses vegades. Les tremolosas mans prou li aletejan. però no li arriban més amunt del bavós llavi, Oller Fig. pais. 21. a) Bategar el cor; cast. latir. Mos ulls perden lo veure. mon cor l'aletejar, Atlàntida viii. ¿Es un cor en flama encés | ferit per dura sageta? | El meu serà, de segur, | que sols per vos aleteja, Badenes Cants Rib. 178.
    Fon.: ələtəʒá (Barc.); aleteʒá (Lleida); aleteјʒá (Tortosa); aleteʧáɾ (Val.); ələtəʤá (Bal.).
    Etim.: format damunt ala, amb el sufix iteratiu -etejar.