DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALFARDA f.: cast. alfarda.
|| 1. ant. Tribut que pagaven al Rei d'Aragó els moros que eren sos vassalls. Com es alarif dels moros e per ço com ajuda cascun any a la alfarda que paguen al senyor Rey, Rendes Rey (Col. Bof., xii, 283). Item val la alffarda quels moros del dit loch donen cascun any tro a ll milia solidos, Col. Bof., xxxix, 125.
|| 2. Dret que té l'arrendador de l'aigua de les sèquies, de cobrar un tant per faneca de regadiu (Torrent de Cinca).
    Etim.: de l'àrab al-farḍa, ‘col·lecta’ (R. Martí Voc. 154).

2. ALFARDA f. ant.
Peça de vestit que portaven les dones en l'Edat Mitjana, i els cobria el tors; cast. alfarda. Adoba'm l'alfarda que no'm cobra tant los pits, Metge Somni iii. Yo só qui compre | alfarda, treça, | listada peça, | bell drap de coll, Spill 2155. Vna alfarda sotil ab los caps negres, doc. a. 1459 (arx. parr. Sta. Col. de Q.).
    Etim.: de l'àrab farda, ‘cadascuna de les dues peces que formen un tot’, ‘la meitat d'una camisa de cotó’ (Dozy Suppl. ii, 251). Vegeu Corominas DECast, i, 112.