DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALGEPS o ALGEP m.
Sulfat de calç hidratat, compacte o terrós, fràgil i de color blanc, que es troba en capes dins la terra; cast. yeso. De forns de rajoles, teules o algepç, Cost. Tort. i. 1. Algeps rosega e beu lexiu, Spill 4754 a) espec. El mateix sulfat, calcinat i reduït a pols, que s'empra en la construcció, remullant-lo per fer ne una pasta que, assecant-se, recobra la duresa primitiva (Val.). Encara que Deu va criar los homens del mateix fang pot ser que a la pasterada de Sidoro li posara una mescleta de algep, Pascual Tirado (BSCC, viii, 248).—b) Algeps cru o en pedra (Martí G. Dicc.): algeps sense calcinar.—c) Algeps mort: cast. yeso mate (Martí G. Dicc.): «yeso blanco muy puro, que matado, molido y amasado con agua de cola, sirve como aparejo para pintar y dorar y para otros usos» (Acad. Dicc.).
    Loc.
—Dormir més que l'algep: esser molt dormidor (Castelló de la P.).
    Fon.: alʤéps (Alcoi, Sanet, Elx); alʧéps (València); alʤép (Castelló, Maestrat); alʒép (Pego).
    Var. form.: argeps, algés.
    Sinòn.: guix.
    Etim.: de l'àrab al-jabs, ‘el guix’ (<gr. γυψος). La forma algep és una reducció de algeps a una forma més característica del singular, per haver-se interpretat algeps com un plural.