Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alienació
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALIENACIÓ f.
|| 1. Acte de transmetre a un altre la propietat d'una cosa, per donació, venda o d'altra manera; cast. alienación. De totes uendes d'establiments e de quals que us placia altres alienacions, doc. a. 1276 (Boll. Lul., vii, 5). No pot prescriure lo castlà, ne en alienacio de possessions a fer del castel sens consentiment del senyor seu, doc. juríd. segle XIII (Anuari IEC, i, 322). No puxquen fer en lo sdevenidor algunes transportations o alienations qualsevulla sien, Priv. Vilafr. 44.
|| 2. Bogeria, pèrdua de les facultats mentals; cast. alienación. La embriaguesa no es sino perturbacio del enteniment e alienació que proceeix de fums vinosos, Albert G., Ques. 14.
    Fon.:
əliənəsió (Barc., Palma); alienasió (Val.).
    Etim.:
pres del llatí aliēnatiōne, mat. sign.