Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alienar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALIENAR v. tr.
|| 1. Transmetre a altri la propietat d'alguna cosa, per donació, venda o altra manera; cast. alienar, enajenar. Si alcun dóna son feu a altre, o empenyora, o aliena, Usatges 70. Los desastruchs no's gosen alegrar ne enfellonir, donar, prestar, vendre o alienar sino tant com elles ordonen, Metge Somni, iii. Negun batle ho render del dit senyor Rey no laus ni leyxs alienar ni transportar negunes possessions, doc. reial, a. 1313 (RLR, xxix, 74).
|| 2. Abdicar, renunciar. E aquells qui han alienada la honor sua no facen a tu perdre'l seny. Curial, i, 11.
|| 3. refl. Trastocar-se, perdre el seny (Aladern Dicc.).
    Fon.:
əliəná (or.); aliená (occ.); alienáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí aliēnāre, mat. sign.