Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure alienar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ALIENAR v. tr.
|| 1. Transmetre a altri la propietat d'alguna cosa, per donaciů, venda o altra manera; cast. alienar, enajenar. Si alcun důna son feu a altre, o empenyora, o aliena, Usatges 70. Los desastruchs no's gosen alegrar ne enfellonir, donar, prestar, vendre o alienar sino tant com elles ordonen, Metge Somni, iii. Negun batle ho render del dit senyor Rey no laus ni leyxs alienar ni transportar negunes possessions, doc. reial, a. 1313 (RLR, xxix, 74).
|| 2. Abdicar, renunciar. E aquells qui han alienada la honor sua no facen a tu perdre'l seny. Curial, i, 11.
|| 3. refl. Trastocar-se, perdre el seny (Aladern Dicc.).
††††Fon.:
əliənŠ (or.); alienŠ (occ.); alienŠɾ (Val.).
††††Etim.:
pres del llatŪ aliēnāre, mat. sign.