Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alienat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALIENAT, -ADA
|| 1. part. pass. per alienar. Los quals XXX milia marcs son alienats als negocis de Santa Esgleya, Llull Blanq. 91.
|| 2. adj. a) Extasiat, fora de si, amb l'esperit abstret i mancat de la consciència de si mateix: cast enajenado. E altres cantant per art de singular musica. que los hoynts stauen quasi alienats de hoir semblant melodia, Tirant, c. 47. Oynt la dolçor de aquella melodia, alienats los sentiments, ignorauen lo loch on eren, Curial, iii, 39.—b) Boig, mancat de seny; cast. alienado. La tristicia vostra vos te axi alienats que l'us de rahó en vosaltres defall, Villena Vita Chr., c. 246. Davant sa faramalla d'alienats qu'umplen s'espay de juraments y flestomies, Ignor. 37. «Aquests al·lots tan mal criats me fan anar alienada» (Mall.). Anar alienat: anar molt de pressa, sense pensar en res, amb un gran deler, por, esglai o fúria (Penedès, Empordà, Castelló de F.).
    Fon.:
əliənát (or., bal.); alienát (occ., val.).