Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  allargar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALLARGAR v.: cast. alargar.
I. En sentit material:
|| 1. tr. Fer més llarg. Que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 270). Qui ha la cara longa es de calda compleccio perque de causa de la calor ve a alargarse, Albert G., Ques. 87 v.
|| 2. tr. Desplegar una cosa extensible per posar-la horitzontal o fer-la arribar a qualque punt. Curial... alargà la desusada ma al plat, Curial, i, 24. El dimoni, qu'allargava es coll per baix des peus de Sant Miquel, Ignor. 32. No's descuydava may d'allargar el bras envers las casas vehinas, Caselles Sots 12. S'estirava en son balancí, allargant-s'hi tant com podia, Pons Com an., 156. Allarga el cos sobre la terra i tanca els ulls per a dormir, Alcover Poem. Bíbl. 78. a) nàut. Deslligar un cap de maniobra que estava amarrat (Barcelona).—b) nàut. Estendre una vela al vent (Barc.).—c) agric., absol. Desjunyir de l'arada el parell, per anar a dinar o per deixar la feina (Mall.). En el mateix significat diuen tirar llongues.d) Allargar-se (el vent): canviar de direcció en sentit més favorable a l'orientació d'una nau (Mall.).
|| 3. tr. Donar, posar a l'abast de qualcú o fer-hi arribar. Son pare li allargà cinch duros... repetintti qu'estalviàs, Pons Auca 32. Empastava les palles que li anava allargant d'una en una En Lluis, Ruyra Parada 59. Li allargà una puntade de peu a la panxa, Galmés Flor 40.
|| 4. tr. Vestir de llarg. A una atlota de quinze anys l'allargan, Roq. 25.
|| 5. Allargar la passa (o, absol., allargar): anar de pressa (Mall.). «Aquest canet que has menat, | no el trobes curt de gambals? | Si allarguen ets animals, | no en deu porer agafar cap!» (cançó pop. Mallorca).
|| 6. absol. Esser llarg, ocupar certa longitud (Mall., Men.). Més de lo que allargava es llensol, Benejam Ciut. veya, 56.
II. Aplicat al temps:
|| 1. tr. Fer més llarg. Que de nos tolga los dies e a vosaltres los allarch, Muntaner Cròn., cap. 99. Tant quant los fats alargaran mon viure, Alegre Transf. 63.
|| 2. tr. Prorrogar, diferir. Quant més s'allarga lo desig de la mia ànima, major aflicció e languiment dona al meu cors, Llull Blanq. 5, 14. Veents que papa Benet... no'ns volia pus allargar del homenatge que ferli deviem,... haguem anar en Avinyó, Pere IV, Cròn. 102.
|| 3. intr. Durar. «Fés que el vi t'allargui»=que duri molt (Cat.). «Aquest malalt no pot allargar gaire» (Cat., Bal.).
III. refl.
|| 1. nàut. Anar-se'n una nau, allunyar-se de la vorera o d'una embarcació. Allargà's la nau castellana carregada de mercaderia, Ardits, i, 40 (a. 1393).
|| 2. Anar (a un lloc determinat). «Allerga't a ca-Pere» Maestrat). «M'hi allargaré»=hi aniré (Llofriu).
IV. || 1. tr. Fer arribar l'acció d'una potència (fins a cert lloc). «Allargar la vista»=mirar lluny. Allargant la vista pels indrets de St. Pere Màrtir, Pons Auca 69.
|| 2. absol. o intr. Arribar (a cert lloc o distància). «Aquesta ullera allarga poc»=no hi veuen gaire lluny. Es canons diuen que allargan tant y tant, Roq. 26.
|| 3. absol. o intr., met. Arribar amb l'enteniment, tenir comprensió fins a cert punt. «Aqueix noi no allarga gaire» (Barc., Empordà).
V. met.
|| 1. tr. Amollar, donar llibertat. Car nosaltres alargam nostres sensualitats per exempli del alargament que ells fan de les lurs sensualitats, Llull Cont. 306, 18.
|| 2. ant. Laxar, donar fluïdesa al ventre; cast. relajar. Si són preses anans de menjar, restrenyen, e si són preses aprés de menjar, allarguen, Arn. Vil. ii, 232.
|| 3. refl. Gosar, atrevir-se. Per obres mundanals a les quals se alarguen alguns per cobdicia, doc. a. 1409 (Col. Bof. xli, 288). Que aixi us alargau a mal parlar, Villena, Vita Chr. I, 195. «T'has allargat massa»=t'has extralimitat.
    Loc.
—a) Allargar sa processó (Mall.), o allargar sa lletania (Mall.), o allargar sa rondaia (Mall., Men.), o allargar sa cançó (Men.): perllongar, fer durar molt. Per no allargar sa rondaya, tampoch direm un mot d'aquells, Ignor. 9.—b) A tot allargar: com a màxim (Cat.).—c) Allargar la cara: posar la cara llarga, mostrar-se enutjat (Barc.). Ni vos me renyareu més, ni'n Lluis m'allargarà la cara, Pons Auca 77.—d) Allargar més el peu que el llençol (Mall.), o allargar més el peu que la sabata (Barc., Empordà, Valls), o allargar més el braç que la mànega (Cat.), o allargar més el peu de lo que és la flaixada (Val.): extralimitar-se. «Qui s'allarga més que es llençol, mostra es peus» (refr., Mall.).—e) Allargar se amb tot lo fil: anar-se'n definitivament (Maestrat, València).—f) Allargar les mans: donar per caritat. E com hi serà mester, allarch ses mans e faça messió, Llull Cavall. 25.—g) Allargar es coll: accedir, resignar-se a una cosa (Mall.).—h) Allargar es potons: morir-se (Mall.). Pobre Geladet..., ja deu haver allargats es potons, Alcover Cont. 314.—i) No allargar a tret de cagalló: esser curt d'enteniment (Barc.).
    Fon.:
əʎəɾɣá (pir-or., or., bal.); aʎaɾɣá (occ., Maestrat); aʎaɾɣáɾ (Val.); əʎəɾɟá (Palma, Manacor).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. En la pronúncia vulgar del Maestrat existeixen les formes allergues, allerga, etc., com si la vocal fos e i no a.
    Etim.:
format damunt llarg. Meyer-Lübke REW 352 parteix d'una forma llatina *allargare.