DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALLAU o LLAU f.
|| 1. Massa de neu que davalla de les muntanyes i s'engrosseix amb l'agregació de la neu i terra per on passa, fins que arriba a esser molt grossa i a dur un impuls irresistible (Ross., Conflent, Cerdanya, Pallars); cast. alud. Àrreu era un poble que, com tants altres de les valls pirenenques, fou arrasat i esborrat per una allau o esllaviçada de neu, Verdaguer Exc. 34.
|| 2. met. Baixada violenta d'una gran massa; cast. avenida, aluvión. «Hi ha una llau de gent» (Ripoll). Cayent d'eixes altures, aqueixa allau humana, | dels pobles que jo abrigo me'n vé a xafar algun! Canigó, vii.
|| 3. Petit barranc sec; clotada per on no passa riu ni torrent (Ribagorça, Sort, Tremp, Pinell).
|| 4. Donar llau el vent: calmar-se (Badalona, segons Aguiló Dicc.).
    Fon.: əʎáw (Ross., Conflent, Cerdanya, Ripoll); aʎáw (Pallars); ʎáw (Ripoll, Esterri, Isavarri, Sort, Ribagorça, Tremp, Pinell, Badalona).
    Etim.: del llati lābe, ‘caiguda’, ‘obertura de la terra’, ‘ruïna’.