Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  allerar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALLERAR o ALLEERAR v. refl.
Atrevir-se; cast. osar, atreverse. Negú no's deu allerar a malvoler ne a malparlar de dones, Eximenis Dones, ii vo (Aguiló Dicc.). De aquell temps ensà los francesos no s'alleren de matar llurs mullers adultres, id., c. 58 (ibíd.). Si los setglars veen viure axí carnalment als ecclesiastichs, ne prenen fort mal exemple e ne son fort escandalizats e se n'alleren a fer pijor, Eximenis Angels, 41 (ibíd.). A gran escàndol del poble, qui n'a fort mal eximpli e se n'aleeren a fer semblant, Eximenis Dones 235.
    Etim.:
derivat de lleer (<llatí lĭcēre).