Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. alleujar
veure  2. alleujar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALLEUJAR v. tr.
Fer més lleuger; llevar pes o càrrega (en sentit material o immaterial); cast. aligerar, aliviar. a) tr. Del qual fex null hom no's pot aleujar, Llull Cont. 80. E si'n defuig, dolor aprés l'agreuja, | e si té fort en gran delit alleuja, Ausias March, cxii. De tan forts greuges | tan prest t'alleuges? Spill 6550. Poré alleuiar la pena vostra, Villena Vita Chr., cap. 246. ...D'aqueix pes de la memòria | quants cops voldries tes espatlles alleujar!, Berga MT 51. Els reflexos fugaços, que alleugen i no apaguen la set inextingible, Villangómez Dies 27.—b) intr. Tornar més lleuger; minvar de pes o càrrega. Si mos fills la volguessen tornar..., aleugeria jo molt de aquesta pena que pas e soffir, Eximplis, ii, 82. Especialment:
|| 1. nàut. Tirar a la mar la càrrega total o parcial d'una nau, per evitar el perill d'anar a fons (Barc.); cast. alijar. Si nos no'ns alleuiam, som a gran ventura e a gran condicio de perdre les persones... E si vosaltres voleu que alleuiassem,... porem estorçre les persones e gran partida del haver, Consolat, cap. 99.
|| 2. nàut. Disminuir l'amplària de vela exposada al vent (Barcelona).
    Fon.:
əʎəwʒá (Barc., Men.).
    Var. ort.:
alleuiar, aleuiar, aleujar.
    Etim.:
del llatí allĕviāre, mat. sign.

2. ALLEUJAR v. tr. ant.
Allotjar; cast. alojar. E passants per lo loch de Laix alleujamnos en la horta, Pere IV, Cròn. 370. Per mirar los moros si eren partits de allí hon hauien alleujat aquella nit, Tirant, c. 92. Que l'arma'l cors en mal hostal alleuja, Ausias March, lxxxvii. Que sien alleuyats en cassa on puxen estar, Flos medic. 115. Feren obrir las casas per alleujar la tropa, «Fets ocorreguts de 1804 a 1820» (Barc.).
    Etim.:
de allotjar amb contaminació de alleujar (art. 1).