Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. allevar
veure  2. allevar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALLEVAR v. tr.
Imputar (falsament); cast. imputar, levantar, achacar. «Això no ho he fet; m'ho alleven» (Barc., Tortosa). Los accusen e se'n clamen, e'ls persegueixen e'ls alleven crims, Arn. Vil. i, 132. Si tu defuigs, allevarem testimoni contra tu, Eximenis Lux. 27, Delliurà la Emperatriu del fals crim de adulteri qui li era alleuat, Tomic Hist. 127. Si sembla...—No, Tuyas... Aixó sí que no... ¡m'ho allevaríau! Pons Auca 65.
    Fon.:
əʎəβá (Barc.); aʎeβá (Tortosa).
    Etim.:
del llatí allĕvāre, ‘alçar’.

2. ALLEVAR v. tr.
Alçar la terra a pilots (lleves) en llaurar-la, si el bancal és massa tou o humit (Pont de S., Seròs, Aitona, Massalcoreig). Quan llauren un bancal, si aquest és massa tou, l'aladre no fa els solcs espoltrint la terra i deixant-la moral, sinó que els fa alçant la terra a grans pilots o lleves (=gleves). Llavors es diu que el bancal ha quedat allevat.
    Etim.:
format damunt lleva (=gleva).