DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALLEYAR v. tr. ant.
Mesclar els metalls en la proporció legal per fabricar les monedes. E que [el Maestre de la moneda] sia hom qui conega de monedes e que sapia compte de monedes, com se deuen aleyar, doc. a. 1285 (Botet Mon. 270). Com lo Maestre volra fondre son ragent o volra fer fondicio, ab les guardes ensemps deu alleyar son argent ab coure o ab byllo segons que la moneda deia fer sia moneda menuda o moneda d'argent grossa, id. (ibid. 271). En data del argent alleyat per fer diners menuts, doc. a. 1338 (ibid. 293).
    Etim.: del llatí allĭgāre, ‘lligar’, ‘unir’.