Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  allongar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALLONGAR v. tr. ant.
Allargar.
|| 1. Fer més extens en longitud (material o temporal); cast. alargar, prolongar. On pus luyn es la naturalea entre nos e uos, mes acostament hi deu hauer, que parentesch s'alonga, e naturalea per longuea s'estreyn, Jaume I, Cròn., cap. 31.
|| 2. a) Diferir, deixar per més tard; cast. diferir, prorrogar. Els corsses dels pelegrins mortz... qui passaran apres la hora couinent de vespres, sien alongatz tro a l'endemà, doc. a. 1201-1204 (Miret Templers 543). Na Renart conech que l'ors e'l leopart e la onça alongauen la eleccio, Llull Felix, pt. vii, cap. 1. Et açò per res no allonguets, doc. a. 1390 (Bofarull Mar. 97).—b) Concedir pròrroga. No volgren alongar del deute lo pagès, Llull Blanq. 73.
|| 3. ant. Allunyar. Los façats alongar de la ciutat e del regne e que se'n venguen en Catalunya, Epíst. Pere 157.
|| 4. refl. Fer-se a la mar (una nau), anar-se'n; cast. largarse. Les dites naus... partiren donant la vela dilluns a VI de març e alongarense per lur viatge lo seguent VII die, Ardits, i, 10 (a. 1391).
|| 5. refl. Ajaçar-se, posar-se horitzontalment (Conflent); cast. acostarse.
    Etim.:
derivat de llong, ‘llarg’.