Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  almogàver
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALMOGÀVER m.
|| 1. Rústic guerrer que en l'Edat Mitjana servia com a soldat d'infanteria principalment per fer incursions dins terra d'enemics; cast. almogávar. El cronista Desclot (del segle XIV) en el cap. 79 de la seva Crònica fa aquesta descripció dels almogàvers: «Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; e guerreien tots jorns ab Serrayns, e entren dins la terra dels Serrayns huna jornada o dues lladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de llur haver; e de aço viven; e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s'en prehen res. E los Adelits que 'ls guien, saben les terres e 'ls camins. E no aporten mes de huna gonella o huna camisa, sia stiu o ivern; e en les cames porten hunes calses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, e hun foguer a la cinta. E porta cascú huna llança e dos darts, e hun cerró de cuyro en que aporten llur vianda. E són molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar. E són Catalans e Aragonesos e Serrayns.» Ramon Muntaner Cròn., cap. 62, dóna aquestes notícies dels almugàvers: «E aquets anaren cascú ab son çarró acostes: que no creats que menassen adzembla neguna, ans cascú portava lo pa en son çarró, axí com acostumats e nudrits los almugavers; que com van en cavalgada, cascú porta un pa per cascun dia, e no pus: e puix del pa e de l'aygua e de les erbes passen llur temps aytant com llur ops es»; i en el cap. 64, el mateix Muntaner conta la desconfiança que sentiren els habitants de Messina quan veren els almugàvers «tan mal enropats, e ab les antipares en les cames e abarques en los peus e los capells de filats en testa», i que els messinesos digueren: «A Deus com havem haut goig perdut! e quina gent es aquesta, qui van nuus e despullats, qui no vesten mas sol un casot e no portan darga ne escut!»; però els almogàvers envestiren tan bé i feren tanta de destrossa en l'exèrcit del rei de França, que, quan tornaren entrar a Messina, la desconfiança del poble s'hagué convertida en gran goig i admiració.
|| 2. Soldat d'infanteria, en el segle XVII. «Seria de gran importancia que en cada plassa de armes hi hagués dos mil infants dits almugàvers armats de una escopeta llarga de sis pams, pedrenyal, pistola y panart, los quals han de ser governats per un mestre de camp y per deu capitans en cada plassa d'armes», doc. Barc., a. 1640 (Miquel Parets, ii, 195, ap. Aguiló Dicc.). Almogàver: llin. existent a Llagostera.
    Etim.:
de l'àrab almuġāwir, ‘qui fa incursions’ («corredor que roba el campo», segons Pedro de Alcalá, ap. Engelmann Gloss. 172).