DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALMORZAR (escrit també almorçar i almorsar). v.
Menjar per primera vegada al dia; cast. almorzar. Aloma donà a son fill Blanquerna... a almorsar carn rostida... Quant Evast son pare ho sabé reprès en gran manera a Aloma e dix-li que als infants no deu hom donar a almorzar dematí sino pa tan solament, Llull Blanq., c. 2. Totes les gents de nostres hosts almorzaren un poch, Pere IV, Cròn. 145, ¿E perquè no almorzariem per lo matí, e beuriem hun poch?. Sermons St. Vicenç Ferrer (ap. Ribelles Bibliogr. 335). Havent menjat | e almorçat | ya dematí. Spill 2448. a) (usat com a substantiu m.): cast. almuerzo. Ab almorsàs | e berenàs, Spill 5233.
    Fon.: əɫmuɾzá (pir-or., or.); aɫmoɾzá (Maestrat); aɫmoɾsá (Ribagorça); aɫmoɾsáɾ (Al.); awmoɾzá (Gandesa); awmoɾsá (Calasseit); aɾmosáɾ (Val.).
    Var. form.: esmorzar.
    Etim.: del cast. almorzar, que és derivat del llatí admŏrdium.