Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALRE pron.
|| 1. Altra cosa; cast. otra cosa. «Si tinguessis cent unces, bé diries alre» (Cerdanya). «No calia alre!» (Cerdanya). Per assò no pudia alre fer mas ymaginar e membrar, Llull Cont. 359, 24. Mas empero alre havia en son cor, Muntaner, Cròn., cap. 71. Que no s'hi podia alre fer, Pere IV, Cròn. 31. Puix fortuna alre no'm consent, Tirant, cap. 3. Per dar remey en aquests affers hi ha mester alre sense tractes, doc. a. 1451 (Boll. Lul. ix, 262). Persones posades en gran necessitat qui no han alre de que visquen, doc. any 1452 (Boll. Lul. ix, 339). D'alre pudia | quant li venia | son ordinari, Spill 2383. La Senyora, de alre parlar no sabia, Villena Vita Chr. iii, p. 140. Si alre creheu, jutgau mal de mi, Proc. Olives 1512. Mes vós teniu alre a fer, Alegre Transf. 44. Si haguessis de barallar-te amb un platerri de festa major, bé diries alre, Ruyra Flames 142. a) Com alre no: locució adverbial, viva a Men., equivalent a les castellanes cuando no, cuando menos. Exemples: «—Trob que no podré venir en tot es matí.—Vine es capvespre, com alre no» (Ciutadella). «No dinaré, avui; no tenc gana.—Idò, com alre no, pren un poc de llet» (ibíd.).
|| 2. Altre. «No en voldria sapiguer d'alre» (Ripoll).
|| 3. Fer alre: fer cas, preocupar-se de quelcom. «No faig alre de res» (Conflent, Cerdanya).
    Fon.:
áɫrə (Conflent, Cerdanya);— || 1a, kumáʎrənó (Ciutadella).—La pronúncia alrè, que el Dicc. Aguiló suposa, no existeix; cal accentuar la a- inicial.
    Etim.:
sembla venir del llatí vg. *ale rē, ‘altra cosa’, però Coromines (BDC, xx, 245-248) fa objeccions prou atendibles a aquesta procedència, i suposa que alre pot venir d'una forma dialectal llatina *alir o úmbrica *alĭre (var. de aliud) o bé de l'adverbi alĭter.