Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. altamira
veure  2. altamira
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ALTAMIRA
Llin. estès per Catalunya i València.—V. Altimira, art. 1.

2. ALTAMIRA f., bot.
|| 1. Planta saxifragàcia: Saxifraga catalaunica Boiss. et Reut. (Port d'Horta, Tortosa). Es perenne; té el tronc dret, de 20 a 30 cm., cobert de glàndules breument estipitades, florífer almenys des de la meitat; té les fulles basilars en roseta fluixeta, glabres, albo-crustàcies al marge, amb porus marginals; les fulles caulinars són més petites, separades, oblongues, obtuses; fa les flors blanques, puntejades de vermell, en panolla oblonga; branques de tres a vuit flors, pedicels llargs, prims, bracteolats, sèpals oblongs, pètals trasovats tres vegades més llargs que el calze, i càpsula exserta. Se fa per les roques de Montserrat i de St. Llorenç del Munt i al Port d'Horta (Flora Cat., ii, 434).
|| 2. Planta de la família de les compostes, Artemisia vulgarís L. (Val.); cast. artemisa.—V. altimira, art. 2.
|| 3. Planta de la família de les falgueres: Adiantum capillusVeneris L. (Ariet Topogr. Viladrau 171); cast. capilera, falsía. Se fa de 10 a 40 cm.; té les fulles uniformes, ovals-oblongues, bipinnatisectes, amb els lòbuls pedicelats, rodonencs, cuneïformes a la base i lobulats o serrats a l'àpex. Se fa a llocs pedregosos, humits i ombrívols, i principalment per les parets dels pous.
    Fon.:
əltəmíɾə (Viladrau); altamíɾa (Tortosa).
    Etim.:
V. altimira, art. 2.