DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALTERACIÓ f.
Acte i efecte d'alterar; cast. alteración.
|| 1. filos. Canvi d'una essència en una altra. No son tan contraries a les nostres sensualitats... com fa la alteracio de pa en carn e de vi en sanc, Llull Cont. 323, 29.
|| 2. Canvi de forma o d'estat qualitatiu d'una cosa. Especialment: a) Trastorn o desorde interior; trastorn fort de l'estat anímic. «Ha tingut una alteració tremenda» (Barc.). E com sentí obrir la porta pres tan gran alteracio, que pensà exir de seny, Tirant, cap. 14.—b) Trastorn exterior manifestatiu d'un trastorn intern. Perque u conech en la alteració de la vostra cara, Tirant, cap. 202. Alguna vaga alteració... que havia notat en son rostre, li produhia fonda pena, Pons Auca 91.
|| 3. ant. Disputa violenta. E aqui hagueren de grans alteracions: los vns consellauen que combatessen la ciutat,... los altres deyen que'ls parassen batalla, Tirant, cap. 407. Se segui alteració en lo Consell de Cent..., y los consellers no podentse concertar se'n anaren, Rúbr. Bruniquer, i, 101.
    Fon.: əɫtəɾəsió (Barc., Palma); aɫteɾasió (Val.).
    Var. ort. ant.: alteratio (Carbonell Ex. Joan II, c. 27).