DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALTERCAR v. intr.
Discutir enèrgicament; cast. altercar. Tenint ab Pilat los pobles contesa | y aquell ab aquells estan altercant, | prengué-us l'inich iutge, Passi cobles, 93. Moltes vegades renyina y alterca y mou gran roydo, Viudes Donz., 292. De la ligadura de aquesta particula han molts alterquat, Cauliach, Coll., ll. 3, d. 2a, cap. 1. a) ant., usat com a transitiu: Volent posar fi en totes ses diferencies, no sols sobre aquest cap, mes en tot lo que entre aquells se'n alterque, doc. a. 1512 (Hist. Sóller, i, 924).
    Fon.: əɫtəɾká (Baac.); aɫteɾkáɾ (Val.); əɫtəɾсá (Palma).
    Var. ort. ant.: alterquar.
    Etim.: pres del llatí altercāre, mat. sign.