DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALTIU, -IVA adj.
Que sent o expressa orgull; cast. altivo. Paraules altives e ergulloses, Llull Cont. 89. Humilment ves damunt terra, que d'auall n'i ha de pus altius, Jahuda Dits, c. 11. E com t'estàs altiva e desdenyosa, Febrer Purg. vi. Quant mes se veu la libertat altiua, | més tembre deu de caure may catiua, Scachs d'amor. De sopte amansa la seua ira altiva, Penya Poes. 323. a) met. Alterós; molt alt i fort. Es l'arx d'aquexa altiva fortalesa, Canigó, iv. Cadira de los núvols, altiva serralada, Guiraud Poes. 25. Arc de triumf, altiu, soberc, Caymari Poem. Const. 80.
    Fon.: əɫtiw (or., bal.); aɫtiw (occ., val.).
    Etim.: del llatí vg. *altīvu, mat. sign. (cf. Meyer-Lübke Gramm. ii, 497).