DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALTRE, ALTRA cast. otro.
I. adj. determ. i pron.
|| 1. Que no és el mateix; que és distint. D'encensers et de linnaria e dels altres hornaments, doc. a. 1181 (Miret Templers 540). E totes altres coses temporals periran, Hom. Org., 1 v. Per nós ne per altre alcú no sia destruyda, doc. any 1247 (BSAL, xxii, 351). Metem los aragoneses d'una part e los cathalans de l'altra, Jaume I, Cròn. 109. Un mercader hauia mil besants e hac desir que'n pogués hauer altres mil, Lull Felix, pt. i, cap. 2. He poder d'ajustar una pera ab altra e fer un munt, Llull Cont. 16, 3. Per tal que... fos amor e concòrdia enfre un rei e altre, Llull Felix, pt. i, c. 3. Uns homens son justs e los altres son peccadors, Llull Cont. 315, 14. Qui en una manera, qui en altra, la apellen axí com millor a cascú li plau, Corbatxo 20. No pots senyorejar altres si no ets senyor de tu mateix, Scachs 11. Per morir una o altra a revolcons, Atlàntida Introd. Jo faria axò, jo faria axò altre, Ignor. 38. La deixaven també per una altra de més temptadora, Ruyra Parada 5.
|| 2. En plural, pot anar precedit d'un de partitiu en casos en què també pot anar sense article ni altre determinatiu. Trenchament que'l dit Mossèn Reybau ab d'altres havia fet, doc. a. 1395 (Ardits, i, 53). Un aldeà ab d'altres anaua a les bodes, Eximplis, i, 190.
|| 3. En les enumeracions conserva una lleugera reminiscència del seu ús llatí com a numeral ordinal equivalent a ‘segon’. Johan Vising (Rom. l, 489) en cita aquest exemple: De tres germanes que som, só la més bella; | l'una porta vestit d'or, l'altra de seda, | y jo, pobreta de mi, de sargil negre.
II. adj. qualif. Que no és de la mateixa manera; que és diferent. No era altra sa vida ni altres sos ayres que'ls d'un bordegás de barriada, Pons Auca 6.
III. ant., usat absolutament, com a pronom neutre; cast. otra cosa. Multiplicant lo volum de la roba... ab l'altre qui hi serà, Consolat, cap. 113. No y ha altre de nou, a vos molt me comàn, doc. a. 1537 (Boll. Lul., x, 48).
    Loc.—a) Altra vegada o altra volta o altre cop (i a Mall., altre pic): de bell nou; repetint una acció. Tantost altra volta los interroga, Passi cobles 10. Si... l'Olimp prop de sa cima veyés altra vegada lluytar deus y titans, Canigó iv. Vaig agafar altra volta el pom, Ruyra Parada 20.—b) Altre temps: en temps passat. Vaitx ranca-séga, | ben diferent d'altre temps, Penya Poes. 122. Bells somnis altre temps m'afalagaren, Salvà Poes. 13.—c) A altra hora: a hora extraordinària, anormal; cast. a deshora. «S'ha llevat a altra hora» (Pineda). «Ahir vespre va retirar a altra hora» (Gir.).—d) L'altre dia: fa alguns dies;—L'altra setmana: fa algunes setmanes;—S'altra diassa (Mall.); fa alguns dies;—S'altre dia de pagès: fa temps, no sé quan (Mall.);—S'altre dilluns: dilluns de la setmana penúltima (Men.);—S'altre any: fa dos anys (Mall., Men.). Si que l'altr'any amenà de Cicilia un macip, doc. a. 1314 (Miret Bech, i, 44). Ocorrech l'altre dia una ystoria, Valter Gris. 2. L'altre dia de pagès | era una bastida vella, Penya Poes. 136. L'altre diumenge, que n'era | la festa del candeler, Penya Poes. 189.—c) L'altre any: en primer, antigament (Es Llombards).—f) En altra manera: no essent així; cast. de otro modo, de lo contrario. Que creats en Deu, car en altra manera no porets entendre..., Llull Felix, pt. i, cap. 1.—g) Per altra part: equival a «endemés» i serveix per enunciar una nova causa que reforça la que ja s'ha anomenada. No plou ja fa estona, | y per altra part | temps fa que a Mallorca | ningú té corbam, Penya Poes. 17.—h) Per altra part: serveix per enunciar una cosa que s'oposa a la que ja s'ha enunciat. A mitja nit, cansat ja de fantasiar,... me vaig vestir... l, per altra part, com que no m'havia calçat les botes..., els peus se m'enfredoraven, Ruyra Parada 17.—i) Altre tal: una cosa igual. Certa cosa es que de cors glorifficat no es en aquest mon son loch, ni de anima racional altre tal, Llull Gentil 219.—j) Altre tant: una quantitat igual, i, per extensió, una cosa igual. Fareu la entrada de la vostra cambra y reracambra y guarda roba al costat dret, y dexareu altre tant alotjament al altra part per los amichs, Agustí Secr. 150. Retriavan els blanchs,... feyen altre tant amb els de color, Pons Auca 11.—l) Un amb altre: per terme mitjà. Les rendes... valen cascun any, segons que son acostumades de vendre uns anys ab altres, lll milia D solidos; Col. Bof. xxxix, 60.—m) Un part altre: un sí i l'altre no, alternant. «Tenim escola un dia part altre» (Mall., Men.). Lo iutge si muda quascun any. Mas aquells qui son stats cònsols e iutge, hi poden esser elets un any part altre, Consolat, cap. 6.—n) No pendre algú per altre (a qualque lloc): no trobar-l'hi mai. «A casa seva? No m'hi pendràs per altre!» =no hi aniré (Solsona, Cardona, Gironella, Salou).—o) Altra feina hi ha!: ho diuen per donar una negativa a una cosa que un altre demana, o per significar que no és cregut allò que un altre diu (Barc., Vallès).—p) Altre bony m'ha eixit! (Mall.) o simplement Altre bony! (Men.): exclamació d'impaciència que es fa quan torna repetir-se un fet molest o inoportú. També diuen senzillament: Altra vegada! (Men.) o bé: Altre pic! (Mall.); Altre pic, Toni Colau! (Manacor); etc.—q) «Altre vindrà, que m'abonarà»: ho diuen per indicar que una cosa encara serà més grossa algun dia (Saura Dicc.).—r) «Altre vendrà, qui de casa mos traurà»: ho diuen parlant de qualcú que ha usurpat algun dret d'altri.—s) «Qui de matxo d'altre es refia, sovint té d'anar a peu» (Manresa).—t) «Bé que és dels altres, no m'omple les galtes» (Solsona).—u) «Això ja són altres cinc-centes» (Mall.) o «Això són figues d'altre sostre» (Mall.) o «figues d'altre paner» (Men.): això és molt diferent, ja no és el mateix de què parlàvem.
    Fon.: áɫtɾə (Ross., Capmany, Vilabertran, Palafrugell, Arbúcies, Caldes de Malavella, Manresa, Mall., Ciutadella); áɫtɾe (Andorra, Sort, Cervera, St. Martí de M., Selva del C., Tortosa, Alcúdia de Mall.); áɫtɾɛ (Maó); ǽɫtɾə (Felanitx, Son Servera).
    Var. form.: altro, antre, atre, atro.
    Etim.: del llatí altĕrum, mat. sign.