Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  altri
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALTRI pron.
Altra persona (indeterminada). «Anar per altri»: fer feina o dur negoci per altra persona (Valls). «M'ha pres per altri» (Valls). «Molts parlen mal de la seva família, mes no comporten que d'altri ne parlen» (Castelló de la P.). «No m'aficaré en coses de ca d'altri» (Mall.). «Hi hem d'anar noltros i ningú altri» (Men.). «Aquí no tenim ningú altri» (Eiv.). «Ses porgueres que tu fas, | altri les reporgaria; | reporga-les, vida mia, | que com voldràs no podràs» (cançó pop., Manacor). Molt usat en la llengua escrita: a) Com a nominatiu: Tot hom es escusat de colpa qui per força que altri li faça o per força deuent fa dan a altre, Cost. Tort. III, xii, 7. Que vos ne altri no us devets metre entre Nos e l'infant, Pere IV, Cròn. 268. Que tots temps tendria recel hl temença | que altri que yo, ab tot fos mon fill | posàs dins la gerra sens mi lo cetrill, Proc. Olives, 734. E aquest, Senyor, no pot esser altri sino Vos mateix, Villena Vita Chr., cap. 8. Se li permetés fer dits ingenis y que ningú altri dins dotze anys puga fer aquells, doc. a. 1699 (Boll. Lul., vi, 115).—b) Com a cas oblic. La ventura es cosa que no ha intenció a si mateixa ni a altri, Llull Blanq., 3, 3. Folla cosa es amar altri mes que a Deu, Canals Carta, cap. 12. Si has haguda cobejança de la muller d'altri, Eximenis Conf. 13. La bonesa, bellesa e noblesa de altri que es a tu lunyada, Genebreda Cons. 128. Fonch tan gentil que casi en tota la cort del Marques de altri no's fehia menció, Curial, i, 7. Si en propia fe ha mort altri, Tirant, cap. 206. La prosperitat tua es a mi mes cara que a nengun altri, Amiguet Sinon., f. 16. Qualsevulla que contra altri alguna cosa per engany allevarà, Isop Faules, f. 4. Se guanyava alguns dinerons rentant per altri, Pons Auca 71. Que havia de trescar tant per veure-hu a ca-d'altri, Alcover Cont.
    Refr.
—a) «Mal d'altri, rialles són»: ho diuen per significar que les desgràcies del proisme solen esser poc compatides (Mall., Men.).—b) «Qui escudella d'altri espera, freda se la menja» (Mall., Men.).—c) «En Tomeu, veu es gep d'altri i no se veu es seu» (Marroig Refr.).
    Fon.:
áɫtɾi (Valls, Cast., Mall., Men.).
    Etim.:
del datiu singular llatí alterī, ‘a l'altre’.