DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALTURA f.
Qualitat d'alt; cast. altura.
|| 1. Elevació, sobrepassament del nivell ordinari. Raheu-la-y fort per que no-y romanguen ningunes altures, ans es menester que romanga tot egual, Dieç Menesc. ii, 100. a) Petita elevació del terreny; pujol, turonet.
|| 2. Regió alta Y jo de tant miràrme-la en la altura, ab terrenal figura la seva celestial he copiada, Atlàntida vii. Veuen fileres de llums que per l'altura caminen, Costa Trad. 38. a) Les altures: el cel; les posicions jeràrquiques molt elevades. Al Déu de les altures, Alcover Poem. Bíbl. 69.
|| 3. Dimensió en sentit vertical. Foll aquell qui puja a cullir lo fruyt e primerament no guarda e mesura la altura del arbre, Eximplis, i, 40.
|| 4. Distància de la terra en sentit vertical. «En Joan m'arriba a l'altura dels pits».
|| 5. met. Grau de comprensió o de progrés. Per sebrer a quina altura vos trobau de la primera regla, Penya Mos. iii, 36. Està a s'altura des temps, Roq. 7.
    Fon.: əɫtúɾə (Barc., Tarr., Mall., Men.); əɫtúɾe (Gir.); aɫtúɾɛ (Ll.); aɫtúɾa (Val., Cast., Al.).