DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMABLE adj.
|| 1. ant. Digne d'esser amat, o que ha d'esser amat; cast. amable. Hom ha compliment del seu desig en posseir allò que es amable, Lull Blanq., cap. 1. La tua vida que sia ornada de justicia e de bones obres, car en altra manera no pots esser amable al poble, Scachs 10.
|| 2. Que acull, tracta i serveix amb bondat i atenció; cast. amable. Era bona, amable, y en la cara se li retrataven totes les hermosures del seu cor, Vilanova Obres, iv, 146.
|| 3. Suau i blan al tacte o dúctil al treball (Mall.); cast. suave. «Toca aquesta roba i veuràs que és d'amable» (Mall.).
    Fon.: əmábblə (Barc., Mall., Men.); amáβle (Val.). En els dialectes pirenencs trobam aquestes pronúncies, recollides de Schädel Wortl.: amáblə (Perpinyà); əmáblə (Fontpedrosa); əmábblə (Noedes, Ribes, Manresa); əmáplə (Prada, Puigcerdà, Ripoll, Martinet); amábblə (Montlluís, en la pronúncia d'una vella); amáplə (Montlluís, en la pronúncia d'un infant); amáplə (Sallagosa, Porté); əmábbɫə (Granollers); əmábble (Berga); əmáplə o əmápplə (Camprodon, Capmany, Pobla de L.); amáble (Andorra); amáple (La Seu d'U.); amábbli (Isavarri); amáple (Llavorsí).
    Etim.: del llatí amābĭle, mat. sign.