Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  amagar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMAGAR v. tr.: cast. esconder.
|| 1. Posar fora de la vista d'altri. Les legees que avem en nostre cors amagam e cubrim, Llull Cont. 107, 26. Alcú no's gos vestir a juheu ni amagar la cara ab barbuda, doc. de Cervera (a. 1426). Aprés vingué vostre pare y en lo petit retret amagàsme entre los matalafs, Tirant, cap. 173. Los infants... comensaren a plorar y amagarse les cares en los pits de sa mare, Isop Faules, 5. Clogué els ulls com una criatura quan vol amagarse, Pons Auca 263.
|| 2. Sostreure al coneixement d'altri. Es cosa impossibol que lo vostre saber revel predestinacio... e que la vostra dretura amac predestinacio per contrarietat que aja ab lo vostre saber, Llull Cont. 330, 24. A mi no era legut amagar veritat ne atorgar mentida, Genebreda Cons. 40.
|| 3. Amagar la pedra: llevar el pedreny de per terra i desar-lo formant marge (Gandesa, Tortosa).
|| 4. Amagar-se d'una cosa: fer-la d'amagat (Mall., Men.).
    Loc.
—a) Amagar l'ou (a algú): enganyar per riure-se'n (Gir., Vallès, Penedès).—b) Tirar la pedra i amagar la mà: fer o provocar una malifeta aparentant no esser-ne res.
    Cult. pop.
—I. Jocs infantils. Hi ha diferents jocs d'infants que consisteixen principalment a amagar-se els jugadors o a amagar qualque cosa.a) Joc d'amagar-se: és el nom que a Alcoi donen al joc conegut amb els noms de conillets, conions, cuit, etc.—b) Joc d'amagar corda (Llucmajor), amaga-cordeta (Pego), amaga-corretja (Esporles, Costitx, Sencelles), amaga-mocador (Eiv.), amagar mocador (Esterri, Men.) o amagar la pedreta (Falset): consisteix que un dels jugadors amaga una cosa (un mocador, una pedra, etc.), que els altres han de cercar; i el jugador que la troba, encalça els altres pegant-los fins que toquen mare o fins que toquen ferro. En aquest joc, quan un dels cercadors s'acosta al lloc on està amagat el mocador, el qui l'ha amagat li diu: «Te cremes!» (Men.), o bé: «Foc! foc!» (Mall.). A Menorca antigament anomenaven aquest joc amaga-corretja; ara l'anomenen més amagar mocador.—c) Joc d'amaga-esquena (val., mall., men.), d'amagar esquena (Penedès) o d'amagar esquenes (Gandesa, Tortosa): consisteix que els jugadors se peguen mútuament a l'esquena mentre no la tenguen estalonada a la paret.—d) Joc d'amagar esquenes (Ulldecona) o d'amagar esquenetes (Tortosa): consisteix que el jugador qui «paga» ha de procurar pegar a l'esquena dels altres jugadors, que passen corrents per devora ell; i aquell qui rep un cop a l'esquena, «paga».II. Refr.:a) «Qui s'amaga, algo deu» (Val.).—b) «Pecat amagat és mig perdonat».—c) «Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa»: ho diuen contra els hipòcrites (Alcoi).—d) «Qui baix d'un arbre s'amaga, dues vegades se banya» (Vinaròs).—e) «Qui perd, cerca; i qui troba, amaga»: dita amb què es pretén justificar l'haver-se apoderat d'una cosa trobada (Mall., Men.).—f) «No mostris lo forat dels diners que has amagat» (Manresa).—g) «Això és s'amagar d'En Pere Pau, que s'amagava enmig d'es camí»: ho diuen a un qui es pensa dur una cosa amagada sense dur-la-hi (Marroig Refr.).
    Fon.:
əməɣá (pir-or., or., men., eiv. i bona part de Mall.); amaɣá (occ., Maestr., alg.); amaɣáɾ (Cast., Val., Al.); əməʝá (Palma, Manacor, Pollença); əməʝǽ (Felanitx); əməʝeǽ (Son Servera). Es paraula viva a tot el domini de la llengua.
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
incerta. Cuervo Dicc. Constr., considerava que el mot amagar català i provençal (significant ‘escondir’) era d'origen diferent del cast. amagar ‘fer un gest amenaçador’, i proposava per l'amagar castellà l'etimologia germ. magan ‘poder’. Brüch, en canvi, diu (Zschr. r. Ph. xxxix, 202): «L'espanyol amagar no té res a veure amb magan, sinó que pertany a magus, que era popular, car subsisteix en l'it. mago, calabr. magaru i piazz. magar amb el significat de ‘bruixot’; ‘embruixar qualcú’ és, en un altre aspecte, ‘posar-li davant un mal’». Pel que fa a l'amagar català, en la primera edició d'aquest volum vaig intentar relacionar-lo també amb el llatí magus; amagar hauria significat originàriament ‘fer invisible per art màgica’ i s'hauria estès més tard a significar ‘fer invisible’ en general. Més tard, Spitzer va tractar de l'etimologia d'amagar (AIL Cuyo, ii, 6-8) adherint-se a l'opinió de Cuervo; Corominas DECast, i, 178, després de resumir totes les opinions i d'aportar noves dades comparatives de diversos dialectes romànics, ha tret com a conclusió que l'origen d'amagar roman desconegut.