Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  amainar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMAINAR v.
|| 1. tr. nàut. Disminuir el nombre o l'extensió desplegada de les veles; cast. amainar. Y esforça's a metre la vela a mijasta, | y amayna tantost, fallint lo timó, Proc. Olives 610.
|| 2. intr. Minvar d'intensitat el vent o la tempesta; cast. amainar. Com semblava que'l temps volia amaynar una mica, Genís Mercè 212.
|| 3. tr. Fer disminuir d'intensitat; cast. aminorar. Les letugues son fredes e umydes e... poden amainar les grans calors, Macer. (Es molt dubtós que en aquest text de Macer existeixi realment el mot amainar: segons Germà Colon en ZRPh, lxxviii, 69-70, es tracta d'una falsa lectura per asuauar, que és la forma que apareix en el text de Macer publicat per Faraudo). Sa mateixa ingenuitat amaynà sa quimera, Pons Auca 63. S'ès amaynada aquella sequedat, Ignor. 29.
|| 4. Minvar, en general (Castelló); cast. disminuir. Tots fan amainar les platerades de llepolies, i les botelles se buiden per minuts, Pascual Tirado (BSCC, vi, 235).
    Fon.:
əməјná (or., bal.); amaјná (occ., Maestrat); amaјnáɾ (Val.).
    Etim.:
potser de l'it. ammainare, mat. sign., que, juntament amb el fr. amener i el prov. amainar, prové del napolità ammayenare i aquest del llatí ĭnvagīnāre (G. Flechia en Arch. Glott. It. iv, 372). Aquest origen italià és posat en dubte per Corominas DECast, i, 179.