DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMANIR v. tr.
Preparar; disposar una cosa de manera apta o convenient per l'ús que n'han de fer (Cat., Val.); cast. preparar. «Amaneix-te la roba bona per a demà, que és diumenge» (Vendrell). «Amanix les estovalles, que començarem a parar taula» (Tortosa). «Ja et pots amanir, que marxarem» (Valls). Ell se amaneix pera respondrer, Lacavalleria Gazoph Ja s'entran per l'estable, amanintne lo rocí, Milà Rom. 159. Y al tombar la quinzena ja s'amaniren pera'l casori, Pons Auca 135. La dona amanix los cubertors per a la taula, Pascual Tirado (BSCC, vi, 232).Especialment: a) Guisar l'aliment (amb aquest significat s'usa a Cat. i Val., i també a Valldemossa segons Aguiló Dicc.). Manar que se amanesca lo sopar, Lacavalleria Gazoph.—b) Posar en el menjar la sal, oli, vinagre o altres ingredients per fer-lo més gustós (Cat., Val.); cast. condimentar. Deu voler amanir l'ensiam, y en lo cetrill no hi ha ni una gota d'oli, Vilanova Obres, iv, 16.—c) Guardar la carn d'un dia per l'altre o el temps convenient perquè torni tendra i més mengívola (Cat., Mall.); cast. manir.—d) met. Compondre de certa manera el llenguatge per expressar el pensament per un caire determinat (Cat.); cast. componer. «Ho sap amanir tan bé, que tothom s'ho creu» (St. Vicenç dels H.).—e) Amanir el blat: sulfatar-lo, banyar-lo d'aigua i pedra blava, per evitar l'orb (Solsona).
    Fon.: əməní (pir-or., or., mall.); amaní (occ., Maestrat); amaníɾ (val.). El verb amanir està estès en el llenguatge viu per tota Catalunya i el Regne de València.
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: del gòt. manvjan, ‘preparar’ (REW 5341).