Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. amant
veure  2. amant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AMANT part. pres. i ger.
per amar:
|| 1. usat com a gerundi. E foren amichs longament amant un Deu, Llull Felix, pt. 1, cap. 3.
|| 2. usat com a participi present segons el model clàssic llatí. Que tot hom qui sia amant e loant e tement a sirvent vos, sia savi, Llull Cont. 70. E la filla haver mare amant Deu, e virtuosa, doc. a. 1479 (Boll. Lul. iii, 32). Tements Deu e amants justicia, Const. sup., 12.
|| 3. usat com a adjectiu. Tan amant de les flors com amiga de la solitud, Pons Com an., 112.
|| 4. usat com a substantiu, significa ‘enamorat’, i més especialment ‘lligat per relacions sexuals il·lícites’. Ab l'amor que may del amant s'aparta, Passi cobles 78. Als vlls del amant tot es bo y gentil, Proc. Olives 1404. Sobre lo pits lo començà a tocar no en altra manera sinó així com solen fer les dones jóvens als llurs amants, Decam. ii, 16. Un dia la senyora descarregà dues bales al seu amant, que per fortuna no feren diana, Pla Rus. 113.

2. AMANT m., nàut.
Corda gruixada que, fermada o fixa per un cap i amb un botó a l'altre cap, serveix per suspendre qualque cosa amb poc esforç; cast. amante. Dos amanç, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 411). Item amans den mig, dos, doc. Barc., any 1354 (Bofarull Mar. 79). Per vn amant gros de cànem, pesa V quintars tres arrobes XII lliures, doc. val., any 1457 (Arx. Gral R. Val.). Hi ha amants de diverses classes: a) En els llaüts l'amant és una corda que, passant pel cap de dalt d'un arbre i baixant cap a coberta, serveix per hissar i arriar l'antena (Empordà, Costa de Llevant, Barc., Vinaròs, Val., Mall., Eiv.). V. el dibuix de l'article antena.b) Amant de ris: conjunt d'una corda i tres botons o quadernals, que s'empra per pendre un ris a una vela quadra; cast. amante de rizo.c) Amant d'escota: tros de corda de cànem o de filferro, fixada per un cap al puny d'escota d'una vela de floc o d'estrai, i per l'altre cap a un botó per dins el qual passa l'escota; cast. amante de escota.d) Amant de puntal de càrrega: corda que des de l'extrem alt del puntal de càrrega va al pal del buc i serveix per sostenir el dit extrem alt del puntal (Mall.).—e) Amant d'es pescador: tros de corda gruixada i forta, que per un extrem s'amarra a la part baixa de la canya o l'ungla de l'àncora i per l'altre extrem té un guardacabo al qual s'enganxa l'aparell del pescador; serveix principalment per entravessar l'àncora quan està salpada o quan la barca navega (Mall.).
    Fon.:
əmán (St. Feliu de G., Barc., Eiv.); amán (Vinaròs); amánt (Val.); əmánt (Palma, Manacor, Llucmajor).
    Etim.:
del grec ἱμαντóς, genitiu de ἱμάς, ‘corda’, probablement a través del genovès (cf. Vidos Storia 190).