DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMARGANT adj. (part. pres. de amargar).
Que repugna al sabor. Ço que us es dolç a mi par amargant, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 282). E l'amargant ab lo dolç temprava, Febrer Par. xviii. Beure fel y vinagre, un beure tan amargant, Milà Rom. 19.
Amargant: llin. existent a Barc., Caldes de Ma., etc.
    Fon.: əməɾɣán (pir-or., or., eiv.); amaɾɣán (occ.); amaɾɣánt (val.); əməɾʝánt (Palma, Manacor); əməɾɣánt (Inca, Llucmajor, Men.).
    Fem.: el femení és originàriament amargant, és a dir, igual al masculí; però hi ha la forma amarganta, femení analògic: Amel·les amargantes, Cauliach, Coll., ll. 2, d. 2.a, cap. 2. Menys amargantes que son cor les ones, Atlàntida, vii.