DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMARGAR v.: cast. amargar.
|| 1. intr. Esser amarg. Ja podem veure si us amarga a vos, senyora, Somni J. Joan, 630.
|| 2. tr. Fer amarg. Ab veu que amarguen lo dol y l'anyoransa, Atlàntida vi.
|| 3. tr. a) Afligir amb dolor corporal. «M'he punxat amb l'agulla i m'hai amargat» (Maestrat). «M'has amargat» [penjant-me el peu] (Castelló).—b) tr. o intr. Afligir moralment, llevar el goig. Sols sovint lo record del pare la amargava, Seidia 90. Això, a Taine, li amarga la vida, ho diu reiteradament, Pla Rus. 76. A cap senyoreta primfilada li amarga la dedicació d'un mot, Vidal Mirall 58.
    Fon.: əməɾɣá (or., bal.); amaɾɣáɾ (val.).
    Etim.: del llatí amarĭcāre, mat. sign.