DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMARRAR v. tr.: cast. amarrar.
|| 1. nàut. a) Lligar o fer ferma una corda a un objecte perquè aquella no s'escorri.—b) Subjectar una cosa amb lligades de corda. E amarraren tots los rems ab frenells llarchs, Muntaner Cròn., cap. 130.—c) Subjectar una nau o barca amb una altra o amb un moll, boia o platja, mitjançant cordes gruixades o cadenes. Donaren fondo a s'escà de sa torre y s'amarraren a un noray, Roq. 31.—d) Deixar una nau dins un port, per inservible o perquè no convé fer-la treballar.
|| 2. Agafar fort amb la mà o amb altre instrument que priva de fugir o de moure's. Ha tret de dit vaxell a Pau Esbert y lo ha dexat amarrat ab dos grillons, doc. a. 1678 (Boll. Lul. viii, 370). Un pal ovira, | y, quan lo bras per amarrars'hi estira, | altra onada el sepulta escumejant, Atlàntida, introd.
    Loc.
—Amarra!: mot d'orde amb què es mana amarrar un cap de corda.
    Fon.: əmərá (pir-or., or., bal.); amará (occ., Maestr.); amaráɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. A Menorca, les formes verbals que no van accentuades en la desinència fan la tònica en e [έ]; així és que en lloc de jo amarr, tu amarres, etc., diuen amerr, amerres, etc.
    Etim.: de l'holandès aanmarren, mat. sign. (cfr. Moll, Supl. n.o 213), probablement per mediació de l'it. amarrare o del fr. amarrer.