DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMATENT adj.
|| 1. Afable, accessible al tracte (Mall.); cast. atento, afable. Trescan per la pagesia | ets estols de guitarrers; | ses fadrines y madones | los esperen amatents, Roq. 15.
|| 2. Diligent, ràpid per complaure la gent o per fer qualque cosa (Empordà, Gir., Plana de Vic, Barc.); cast. diligente. Cap al jardí, com a son rusch l'abella, | amatenta sortia del palau, Canigó, vii. En Lluis, amatent, badà'ls finestrons, Pons Auca 152. Poch vàrem trigar a fer-nos amics, jo amatent a arreplegar noves cançons, Massó Croq. 87.
    Fon.: əmətén (pir-or., or.); əmətént (mall.).
    Etim.: del llatí admĭttente, ‘que admet tracte’ (cfr. O. J. Tallgren en Neuph. Mitt. xx, 44).