DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATAMBE prep.:
V. amb. a) Exemples de ambe usat davant els pronoms relatius i interrogatius: «Ambe què vares fer això?» (Vic). «Ambe qui vas venir?» (Vic). «Ambe qui vas anar-hi?» (Lluçanès). «Ambe qui ho vas fer?» (Solsona, Cardona, Anglesola, Ribera Salada). «Ambe què ho faràs? »(Amer). «Ambe què li has pegat?» (Falset, Montmaneu). «Ambe què vol que ho faci!» (Tarr.). «Ambe què faràs aíxò?» (Manresa).—b) Exemples de ambe usat davant substantius i tota altra classe de paraules: «N'hi ha que pesquen ambe les mans» (Bagà) «Doncs jo vaig ambe tu» (Borredà). «Ambe la fura treuen el conill del cau» (Vilafr. del P.). «Posen la pasta ambe draps» (Falset). Ou diu ambe franquèze. Saisset Hist. Coum., 16. Else va besar ambe tendresa, Casaponce Contes Vallesp. 2. Ja veig qu'ambe vos hi cal anar tocats y posats, id., ibid. 136. Passa En Marquillo de Glorianes ambe quatre vedells, Massó Croq. 30. c) Exemples de l'ús especial mallorquí per ambe: «Ambe casar-se feien un ball» (Manacor). «Ambe ploure hi fa mal estar» (ibíd.).
Etim.: format damunt amb pel mateix procediment amb què s'és format ama damunt am (V. ama, art. 3).