DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMBIENT cast. ambiente.
|| 1. adj. Que circueix un cos. (Ho diuen pròpiament de l'aire o altre fluid, i metafòricament de les circumstàncies morals o espirituals).
|| 2. m. a) Aire o altre fluid que circueix un cos. Flotava dins un ambient obscur tota arruixada de llum, Ruyra Parada 18.—b) met. Conjunt de circumstàncies intel·lectuals o morals enmig de les quals viu algú. El Rusiñol bo és l'observador de la realitat, el passavolant de tants ambients diversíssims, Pla Rus. 269.
    Fon.: əmbién (or.); ambién (occ.); ambiént (val.); əmbiént (mall.).
    Etim.: pres del llatí ambĭente, ‘que circueix’.