DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMERAR o AMARAR v. tr.
I. Posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri; cast. empapar. Per calç, per arena... e obrir los solaments amerar la terra e totes altres coses, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Les ameren ben amerats dins pega. Alcover Cont. 506. Una onada de sang amarà la meva vista, Pons Com. an., 72. «Estic amerat de suor» (Cat., Val., Bal.). «L'hort és ben amerat d'aigua» (Llofriu).—Especialment: a) Amerar vi o altre liquid: mesclar-hi aigua. La aiga pren la color del vi amerat, Llull Cont. 311, 12. En lo anap del vi amarat son mesclades totes les parts del vi e de la aygua, Llull Felix, pt. x, c. 2. Que begats de l'aigua... o del vinagre bé amerat, Eximenis Terç, c. 355. Lo vi amarat és molt més subtil per la subtilitat de l'aygua. Albert G., Ques. 14. Si volrà beure lo vi dexauloy beure, empero ameraulo vn poch ab aygua, car si beuia lo vi fort seria perillós de embriagar lo animal, Dieç Menesc. i, 15.—b) Amerar cànem, o lli, o altres plantes filamentoses: posar-les en remull i tenir-les-hi alguns dies perquè reblanesquen i sia més fàcil de separar el bri de la canya (Cat., Bal.); cast. enriar, macerar. Tot li o be canem entre amerat e no amerat, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130). Lo garde de tota pudor de palla ni de bassa on hom amare li, so es banyar li, Flos medic. 125. Per amerar el cànem, després de segar-lo en fan manades lligades amb joncs, formant amb cada deu manades un cavalló, que es ferma amb un vencís, i fermant després uns cavallons amb els altres per formar la pila (Mall.); tiren la pila dins l'aigua de la mar o d'un safareig o riu, la carreguen de pedreny perquè no suri, i la tenen en remull sis o set dies (Cat., Bal.). Quan el cànem està prou reblanit, diuen que és cuit, i el treuen de l'aigua; si mentre cou el remenen o el deixen sense aigua, principalment durant la bullida dels primers dies, el cànem s'escalda, és a dir que es pertorba l'operació fins a l'extrem que el bri no es pot separar de la caramuixa (Cost. Cat. ii, 67). A algunes comarques, com l'Empordà i la Segarra, ameraven també ginesta, i empraven el bri d'aqueixa planta per filar i teixir. A Mallorca també ameren càrritx, tenint-lo dins la mar devers tres setmanes (Alqueria-Blanca).—c) Amerar calç: posar la calç en remull per ferla bullir i fondre; cast. apagar, ahogar.—d) Amerar rajoles, teules, etc.: posar-les en remull i tenir-les-hi algun temps, abans d'emprar-les (Cat., Val., Bal.).
II. met. Omplir completament (parlant de coses immaterials); cast. bañar. La soleyada que amarava el badiu de llum. Pons Auca 301. Els arbres s'amaraven de frescor, Rosselló Many. 230. El dia de la festa... s'amerà d'alegries, Galmés Flor 79. ¿Recordes, però. com corríem, amarats de sol, xops de suor...? Espriu Lab. 90.
    Fon.: əməɾá (pir-or., or., bal.); ameɾá (occ., Maestrat); ameɾáɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. En les formes que duen accentuat el radical, en occ. i val. i part. del bal. conserven el so de e (jo amer, tu ameres); ara en or. i part de bal., molta gent ha convertida la e en a (jo amar, tu amares).
    Etim.: incerta; probablement d'un verb llatí *emerare, ‘treure la puresa, fer impur’ (aplicat al vi mesclat amb aigua), compost damunt mērus, ‘pur’, amb el prefix privatiu e-, segons Corominas DECast, i, 191-192. L'etimologia macĕrare, proposada en la primera edició d'aquest volum primer del nostre Diccionari, no té justificació en l'aspecte fonètic.