DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMETLLA o AMETLA (amb ses variants dial. amenla, metla, metlla, almela, almetla, armela). f.
I. Fruit de l'arbre Amygdalus L.; cast. almendra (vegeu-ne el dibuix en l'article ametller). .X. d. Amenles, .IIII. libr., doc. a. 1262 (Soldevila PG 433). Gel qui crema les amel·les com son en flor, Llull Arbre Sc. i, 85. Carga d'ametles, quatre diners, Cost. Tort. IX, x, 10. Ris, amelles, sach de valanes, doc. reial, a. 1295 (RLR, v, 87). Si vos plantau una ametla dins terra, Quar. 1413, p. 280. Les almeles sien dos onces e lauor dels melons sien una onça, Micer Johan 408. Les ametles amargues, Macer. Hauia furtat una amenla a un seu germá. Eximplis, i, 266. Un diner d'oli de metles dolses, Flos medic., 192 vo. Ametlla en clova, Tar. preus 129. Haventlo carregat d'armeles en Mallorca, o en Marsella de blat, Llorente Versos, ii, 79. De panses i de ameles un sens fi, Seidia 142.—Dins la mateixa espècie botànica de les ametlles hi ha moltes varietats, que donen lloc en el llenguatge vulgar a totes aquestes denominacions: Almetla atzubiana: és grossa i rodoneta (Pego). Almetla batle: és menuda, llarguera i amb punteta, i és molt bona (Pego). Metla bec de corb (Alqueria Blanca). Metla bessera: la que té dos bons (Capdepera). Metlla bessona: la que té dos bons (Empordà). Metla bessona: aplec de dues ametles aglutinades (Alqueria Blanca). Metla clau de verro: és mollar, llarguera i molt punxeguda (Costitx). Metla copa: ametlla que té la clovella closa, que no es bada (Costitx). Metla cresta de gall (Alqueria Blanca). Metla cresteta: és rodonenca aplanada, grossa, de clovella gruixada; és tardana í no gaire bona (Porreres). Metlla d'Arenys; és grossa, aproximadament com un ou de colom (St. Feliu de C.). Metla de bolic (Mall.). Almela bòtil: és grossa, llarguera i de pinyol molt fort (Val.). Metlla de flor: ametlla ensucrada (St. Feliu de C.). Metla de la canal: té una canaleta que la travessa per enmig (Felanitx, Santanyí). N'hi ha dues castes: metla de la canal grossa, que és llarguera, bona, amb molt de bessó; i metla de la canal petita, que és rodona i no gaire bona (Es Llombards). Metla de la Mare de Déu: és petiteta i un poc puntarruda (Alqueria Blanca). Metla de l'anyoc: és semblant a la de N'Horrac, i l'arbre s'assembla més de fullatge i brancam a l'ametler d'En Pintat; és casta antiga i que no dóna bon resultat pel bessó (Costitx). Almetla de la pastanyeta: és menuda, rodoneta i bona; ve pel gener (Alcoi). Ametlla de la Princesa: és petita i de corfa molt blana (Falset) Ametlla de la villella: és blana, rodona i molt bona, i sol esser bessona (Falset). Almetla del batle: és petiteta, molt bona i de corfa molt dura (Ontinyent). Ametlla del desmai: és llargueruda, forta de corfa, i molt bona (Falset). Metla de l'engan: és grossa i llarguera (Felanitx, Porreres, Santanyí). Ametla de l'esperança: és grossa, bona i de corfa dura (Falset, Vinaròs). Metla d'En Bord: és grosseta, rodona, dolenta; ve pel setembre (Es Llombards). Metla d'En Carles: és mitjancera, un poc betzarruda, bona; vé pel setembre (Es Llombards). Metla d'En Carletes: és mitjancera, i l'arbre és petitet i revellós (Alqueria Blanca). Metla d'En Faneret: és planera-rodonenca, no gaire grossa, de clovella blana (Porreres). Metla d'En Fort: és mitjancera, rodona, rostida i dolenta, i ve un poc més tardana que les altres (Es Llombards). Metla de N'Horrac: és mitjancera, rodona, forta i dolenta; ve pel setembre (Llombards). Metla d'En Jordi: és mitjancera o petiteta, un poc llarguera i puntarruda, de clovella forta i de bon gust (Felanitx, Santanyí). Metla d'En Monjo: és mitjancera, un poc llarguereta, i bona; ve pel setembre (Es Llombards). Metla d'En Pintat: és planenca i el bessó sol esser mascle i apreciat pels confiters (Costitx). Metla d'En Pons: és molt bessonera, de punta molt afuada i de clovella molt gruixada i forta (Costitx). Metla d'En Pou: és mitjancera (o més tost grosseta), llargueruda, de clovella forta i llisa i de bessó bo (Porreres, Santanyí). Metla d'En Puig: és llarguera, però no puntarruda, i no sol tenir més d'un bo (Alqueria Blanca). Metla d'En Rotget: és rodona, mitjancera (o més tost petiteta), bona, de clovella prima i forta, i amb molt de bessó (Alqueria Blanca, Santanyí). Metla de N'Ullastre: és forta, rodona, mitjancera, dolenta; ve pel setembre, un poc més tardana que les altres (Es Llombards). Metla d'En Verdereta: és mitjancera, rodoneta, bona, de clovella forta (Porreres, Costitx, Felanitx, Santanyí). Metla d'En Verro (Felanitx, Es Llombards): és la mateixa metla d'En Pou. Metla de pinyol de préssec: és grosseta, llarguera, de clovella pintada i forta, i és molt bona (Porreres, Es Llombards). Metlla de Reus: és ensucrada (St. Feliu de C.). Almela ensucrada: la que va coberta d'una capa de sucre (Val.). Metla forta: és la mateixa que s'anomena metla copa, però els pagesos fan una distinció: diuen «metles copes» abans de tomar-les de l'ametler, si no estan badades; i diuen «metles fortes» quan les pelen, si no estan badades (Costitx). Metla garapinyada (Palma). Almela garselina: és blanca, grossa i de bon gust (Val., ap. Martí G. Dicc.). Metla gomosa: és un poc cairuda, grosseta, de clovella forta i amb molta goma (Costitx, Santanyí). Amela granada: la que té molt de bessó (Vinaròs). Metla llorencina: és mitjancera, betzarruda i de dos bessons, i és bona (Es Llombards). Almetla marcona: és grosseta, rodoneta i molt bona (Vinaròs, Castelló, Cullera, Xàtiva, Pego, Alcoi). Metla mascle: la que només té un bo; és molt més apreciada que la bessona (Manacor). Metla mollar (Campanet, Costitx, Porreres, Manacor, Ciutadella), ametlla mollar (Falset), almetla mollar (Xàtiva, Gandia), almetles amollars (Alcoi), amela molla (Vinaròs), metla mollana (Bunyola, Alqueria Blanca, Es Llombards), metla mollassa (Maó): és l'ametlla que té la clovella molt fluixa, que s'esclafa fàcilment amb la pressió dels dits. Metla mollarenca: és blanca per dins, amb bessó molt bo i la clovella un poc planera i fluixa; és de bon temps, ni primerenca ni tardana (Porreres). Almetla morgona: és grossa i bona; madura per l'agost i setembre (Pego). Armela pasquala: és ovalada, mitjancera, molt bona; madura per l'agost (Castelló). Metla Pere Batle: és llarguera, grosseta, bona, amb la clovella pintada; és la més tardana (Porreres). Almetla plana (Pego), amela planeta (Vinaròs): és planera i molt bona. Almela punxoseta: és petita, puntarruda i de pinyol molt fort (Val.). Armela ronyosa: la que té un bany grumós de sucre (Val.). Ametlla sabatera: és forta, grosseta, bona, negrosa per damunt (Falset). Metla seca: és aquella en què la clovella exterior no es bada, sinó que s'asseca perquè no té prou força per acabar de badar. (Les metles seques se diferencien dels secalls perquè el secall no té bessó o el té molt petitó i la clovella és més fluixa, de manera que pot encetar-se amb la boca, i és perquè s'assequen molt prest; mentre que l'ametla seca té bon bessó i és forta com les altres, perquè s'és assecada just a l'hora de granar de tot) (Costitx). Almetla tendra: la que encara no és madura (Val., Pego). Metlla trencadella: la que es pot trencar amb les dents (Llofriu). Metla trinxet: és llargueruda i de caire molt viu (Costitx). Metla de vermell d'ou: té la clovella ratllada amb unes regates dins les quals hi ha fils d'una substància blanca grogosa (Costitx). Metla viuda: la que està encetada a mitges, de manera que no en poden treure el bessó (Costitx).
II. || 1. bot. La part més essencial de la llavor, composta de l'embrió i l'albumen.
|| 2. Pedra preciosa de forma oval-puntarruda, semblant a l'ametlla pròpiament dita.
|| 3. Arc d'ametlla (Cat.) o arc de punta de metla (Mall.): arc apuntat. Estava aquest com tancat dins d'un arch d'ammetlla esbeltissim, Oller Fig. y pais., 132.
III. topon. L'Ametlla.
|| 1. Llogaret de 50 cases, del municipi de Fontllonga.
|| 2. Llogaret de 60 cases, del municipi de Montoliu.
|| 3. Poble de 64 cases, cap de municipi, en el Vallès oriental.
|| 4. L'Ametlla de Merola: colònia industrial situada dins el terme municipal de Puig-reig.
|| 5. Poble de 2600 habitants, cap de municipi, en el Baix Ebre. Es diu també la Cala de l'Ametlla.
|| 6. Llin. català i valencia.—Sobre l'origen de l'aplicació d'aquest nom de fruit a la toponímia és instructiva aquesta explicació referent a Ametlla. || 5: «Ametlla va començar per reunir unes poques famílies que s'albergaren en les runes de la torre, dedicant-se a pescar en petites barques y al recull d'atmelles y avellanes que arrossegaven les aygues del barranch, en les avingudes de les tempestats pluvials del acabament del istiu; y a dita causa se deu son baptisme de la Atmetlla» (Geogr. Tarr. 739). A un document de l'any 1496 trobam escrit «del loc de la Metla» (Miret Templers 575).
    Loc.—a) Estar com una metla o Posar-se com una metla: estar o tornar gras, ple de carn (Palma).—b) Fer un dia com una metla: fer el dia curt (Mall.).—c) Posar-se dins la metla: enriquir-se o guanyar molt en un negoci (Palma).—d) Fer se l'amo de ses metles: apoderar-se de qualque cosa o dominar-la (Mall., Men.).—e) Una metla que s'adreça: realització d'una cosa molt difícil (Mall., Men.).—f) Fer mala ametlla: tenir mala impressió d'una cosa, creure que anirà malament (Vendrell).—g) No morirà de suc d'ametlles!. ho diuen, amenaçant, de qui té mal cor amb els altres (Aladern Dicc.).
    Cult. pop.—I. Refr.:—a) «Per l'Ascensió, no és metla ni ametló» (Mall., Men.); «Per l'Ascensió, ni ametlles ni ametlló» (Martorell).—b) «Per Cincogema, metla plena» (Mall.).—c) «Una ametlla no fa quartera» (Vall-Corp).—d) «Una ametla s'adreça, i un quern no»: vol dir que una sola dificultat es pot vèncer, però moltes no (Manacor). Al·ludeix al joc infantil del quernet, en el qual posen quatre ametlles capoll avall i amb una tella els tiren i les escampen, i és mal de fer que així s'adrecin.II. Creença popular: diuen que les ametles bessones, penjades pel coll, tenen la virtut de llevar el mal de queixal (Alqueria Blanca).
    Fon.:—A. Amb conservació del so l·l: amέɫɫɛ (Gandesa); améɫɫa (Tortosa, La Fatarella, Sanet, Vilajoiosa, Alguer); amméɫɫa (Tortosa); méɫɫa (Sanet, Alguer); mέɫɫa (Dénia, Xixona); mə́ɫɫə (Palma, Bunyola, Pollença, Campanet, Mancor, Costitx, Capdepera, Manacor, Petra, Porreres, Llucmajor, Felanitx, Campos, S'Alqueria Blanca, Es Llombards, Ciutadella, Eivissa); mə́ɫɫo (Esporles); mə́ɫɫe (Alcúdia); mə́ɫɫɛ (Ferreries); mέɫɫe (Alaior); mέɫɫɛ (Maó); alméɫɫa (Cullera, Vilanova de Cast., Xàtiva, Pego, Sanet, Cocentaina, Alcoi, Gandia, Ador).—B. Amb reducció per l·l a l: améɫa (Ulldecona, Alcalà de X., Morella, Benassal); améɫɛ (Vinaròs); alméɫa (Val., Alacant); alméɫɛ (Sueca); aɾméɫa (Benassal, Llucena, Castelló, Nules, València).—C. Amb conversió per l·l en ll o tll: əméʎə (Perpinyà, Ponts); əmέʎə (Prada); amέʎa (Tamarit de L.); əmmέʎʎə (Capmany, Olot, Camprodon, Ripoll, Ribes, Puigcerdà, Bagà, Berga, Figueres, St. Feliu de G., Granollers, Manresa, Barcelona, Sta. Col. de Q., Oliana); əmέʎʎə (Ribes, St. Vicenç dels H.); əmmέʎə (Martinet); əmέʎʎɛ (Pobla de L.); amέʎʎa (Solsona); amméʎa (Andorra, Llavorsí, Esterri, Isavarri, Caldes de B., Vilaller); əmméʎə (La Seu d'U.); améʎʎɛ (Sort); əmméʎɛ (Sort, segons transcripció de Schädel); amméʎʎe (Organyà); améʎʎə (Artesa, segons transcripció de Barnils); améʎʎa (Falset); əwmέʎʎə (Valls, Reus); awméʎo (Pobla de S.); awméʎɛ (Tremp); mέʎə (Prada, Sallagosa, Montlluís, Fontpedrosa); méʎə (Noedes, Portè, Prats de M.); mέʎʎo (Cadaqués); mέʎʎə (Olot, Rocabruna, Llofriu, St. Feliu de G., Blanes); méʎʎə (Balaguer, Borges-Bl.); mə́ʎʎə (St. Antoni d'Eiv.).
    Etim.: del llatí amygdăla, mat. sign. I, a través d'una forma llatina vulgar amyndŭla; segons P. Aebischer (Est MP, i, 8-12), el procés d'aquest mot hauria estat: amyndŭla > amenla > amel·la (=ametla) > ametlla.