DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMIC, -IGA m. i f.: cast. amigo, -iga.
|| 1. Qui té amistat. En dalmat de sent marti uostre amig, doc. a. 1230-57 (Pujol Doc. 20). En un castell de un alarp amich llur, Muntaner Cròn., cap. 252. Fonch gentil home e molt prom e gran amich meu, Curial, i, 6. Se n'envia a totes les persones amigues i conegudes, Serra Calend. folkl., 294. a) S'empra, i altre temps s'emprava més, com a vocatiu afectuós. Lo cauayler... dix [a l'escuder]: Bell amich, qual es vostre coratge?, Llull Cavall. 5 v. Agenollà's [la princesa] a sos peus e dixli: Bella amigua e dolça..., Desclot Cròn., cap. 128.
|| 2. Que expressa amistat. Mans dispostes a l'encaxada amiga, Obrador Arq. lit. 10. També ha mester que la calor amiga | el faci retornar, Alcover Poem. Bíbl. 76.
|| 3. Afectat, que s'agrada de quelcom. De fraus y mentires es mestra y amiga, Viudes donz. 236. Un poble... més amich del treball que dels refinaments intelectuals, Obrador Arq. lit. 35.
|| 4. Concubí. Amava una dona... e féu tant que la hach per amiga, Desclot Cròn., cap. 4. Les prenen per mullers o a vegades per amigues, Metge Somni, iii. Ni les dones tenir algu per amich o concubinari special, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 937).
    Loc.—a) Amic de barret o amic de barretada o amic de bon dia, o de bones tardes, o de bona nit: amic de lluny, que només ho demostra saludant, però que no té l'amistat forta (Mall.).—b) Amic p'es jocs o amic de tasseta (Mall.), amic de la bossa o amic de l'olla (Cat.): amic per l'interés.—c) Esser més amics que Déu: esser molt amics (La Bisbal).—d) Esser amics com el diable i la creu: esser molt enemics (Vallcorb).—e) Cara de pocs amics: cara seriosa, indicadora de mal geni.—f) Fer amics o fer amic: pendre o rependre l'amistat amb qualcú (Bal.).—g) No tenir amic ni parent: esser dur de cor, no sentir-se del mal d'altri (Mall.).—h) No haver-hi amic pobre: gastar molt en benefici d'altri (Mall.).—i) Fer amics i diners: guanyar honra i profit (Mall.),—j) Estar bé amb sos amics: estar gras i bo (Labèrnia Dicc.).—l) Estar bé amb els seus amics: tenir molts de diners (Llofriu).—m) Entre dos amics: a preu baix, a preu d'amic (Mall.).—n) Tan amics com abans!: ho diuen per manifestar indiferència pel resultat d'una gestió.
    Refr.—a) «D'amics, pocs i bons» (Barc., Manresa, Solsona); «Amics, pocs i fins» (Val.); «Amics i parents, pocs i de lluny» (Farnés Parem. 248).—aa) «Qui troba ver amic, troba tresor» (Tirant, cap. 363); «Un bon amic no és pagat a cap preu» (Mall.); «Un bon amic no es pot pagar» (Farnés Parem. 319); «Val més bon amic que parent ric» (Val.); «Més val un bon amic que un parent ric» (Mall.); «Més val un bon amic que cent parents» (Cat., Mall.); «No tendràs parent millor que un amic que et tenga amor» (Val., Mall.).—b) «Es parents, així com són; ets amics triau-los bons» (Mall.); «A s'amic el pots triar; es parent, te l'han de dar» (Men.); «Ets amics triau-los bons; perque es parents, Déu los dóna» (Mall.).—bb) «Més valen amics en plaça que diners en caixa» (Escrig-Ll. Dicc.).—c) «Sempre és bo tindre amics, encara que siga en l'infern» (Vinaròs); «Bo és tindre un amic, encara que siga en l'infern» (Val.).—cc) «Qui té amics en la Cort, guanya el plet» (Marroig Refr.); «Qui és amic d'es sonador, balla sa primera» (id., ibíd.).—d) «Si vols amic algú, no sia més ric que tu» (Mall.); «Si vols per amic algú, no siga més ric que tu» (Val.).—dd) «Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res» (Men.); «Amic i trasto que no serveix, si els perds, no hi fa res» (Mall.); «Amic i trasto que no serveix, al carrer!» (Cat.); «Amic dolent i trasto vell, ja pots tirar-los al bordell» (Farnés Parem. 249); «Amic que no deixa i gavinet que no talla, fés-li una falla» (Val.).—e) «Amics, fins als ops, però a la bossa no m'hi tocs» (Barc., Empordà, Solsona); «Amics fins al cel, però a la bossa no hi toquem» (Manresa, Empordà, Olot); «Amics funs a la mort, si a la bossa no em fas toc» (Martí G. Dicc.); «Amics p'es jocs, i sa bossa no la'm tocs» (Mall.).—ee) «Amic lleial, i darrere, un pam de punyal» (Mall.).—f) «Amic sies de tothom, mai barallat amb ningú» (Marroig Refr.).—ff) «Val més amics de lluny que baralles de prop» (Mall.); «Més val amics d'enfora que barallats de prop» (Men.): vol dir que l'excessiva freqüència de tracte sol rompre l'amistat.—g) «A l'amic i al cavall, no els canses mai» (Val.); «A l'amic i al cavall, no cansà'l» (Cat.); «A l'amic i al cavall, no cansar-lo; i si convé, rebentar-lo» (Labèrnia-S. Dicc.); «Amic i cavall, si los canses, fas mal» (Mall., Men.).—gg) «Si vols esser amic del gat, grata-li el cap» (Farnés Parem.).—h) «Amic i vi, com més vell, més fi» (Mall.); «De vi, porc i amic, el mellor el més antic» (Labèrnia-S. Dicc.); «Oli, porc, vi i amic, és millor com més antic» (Manresa); «Amic i vi, busca'l vell; mes el tocino, novell» (Labèrnia-S. Dicc.).—hh) «Si fas amics, fes-los rics» (Martí G. Dicc.).—i) «A l'amic del teu vi, no el vulgues per veí» (Farnés Parem. 225.).—ii) «Més fa llàstima d'amic que llança d'enemic»: vol dir que la suavitat té més força que l'amenaça (Amengual Dicc.).—j) «Qui no té mare, no té amic» (Men.).—jj) «Primer som jo que mos amics» (Mall.).—l) «Com més amics, més clars» (Olot, Llofriu, Girona, Solsona, Valls, Val., Mall., Men.); «L'amic, a la cara» (Mall.); «Entre amics, lo cor a la mà» (Saura Dicc.)—ll) «Entre amics no hi cal tovalla» (Tirant, cap. 214); «Entre amics no hi calen estovalles» (Mall.); «Entre amics i soldats, compliments excusats». Hi ha la variant irònica: «Entre amics no cal tovalles... i era que no en tenien» (Val., Alcoi).—m) «Amic d'En Pere, amic d'En Pau; però més amic de la veritat» (Farnés Parem. 233).—mm) «Qui té amics, té fatics» (Valls); «Els amics porten fatics» (Pineda); «Qui té amigues, té fatigues» (Tarr.); «L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues» (Manresa).—n) «Com més amics, més renyits» (Solsona).—nn) «No és amic qui vol la capa de l'amic» (Barc.); «Dolent és l'amic que vol la capa de l'altre» (Olot); «L'amic que vol la capa de l'amic, no és amic» (Val., Alcoi); «No és amic ni benvolent qui t'alaba perquè et ven» (Labèrnia-S. Dicc.).—o) «A la desgràcia i a la pena, els bons amics se coneixen» (Manresa); «Se coneixen es bons amics, a sa presó i en es llit» (Mall.); «A sa presó i en es llit se coneixen ets amics» (Eiv.); «L'amic, en l'absència es veu» (Val.).—oo) «Els amics i els botons són per a les ocasions» (Val.).—p) «Per blat gitat i pa florit, no planygues a l'amic» (Morella); «Qui dels seus amics se plany, a les seues mans mor» (Tortosa).—pp) «Amic reconciliat, enemic doblat» (Cat., Val., Mall.); «Amic reconciliat, oratge de forat» (Mall.); «D'amic reconciliat i de vent que passa per un forat, no te'n fiïs» (Llofriu).—q) «Si vols tenir enemics, deixa diners als amics» (Manresa).—qq) «De l'amic pren consell, i de l'enemic guarda't d'ell» (Martí G., Tip. mod. ii, 209).—r) «A l'amic prova'l primer, ans que l'hages de menester» (Cat., Val., Mall.).—rr) «El tenia per amic i em ficà en un embolic» (Martí G. Dicc.); «Lo hi vaig dir com amic i em destapà com inimic» (Amengual Dicc.).—s) «Lo millor amic, un duro» (Martí G. Dicc.).—ss) «Dels amics se treuen els ardits» (Barc., Empordà).—t) «Sabater amic o parent, calça car i més dolent» (Labèrnia-S. Dicc.).—tt) «Cada amic té es seu xeric»: ho diuen per significar que no s'ha de perdre l'amistat perquè es trobin defectes en els amics (Mall.).—u) «Tramontana no té abric, i home pobre no té amic» (Manresa). «Qui no té res per a donar, pocs amics tindrà» (Morella). «No hi ha amic, sense diner en el bolsic» (Labèrnia-S. Dicc.). «Qui de tots és amic, o és molt pobre o molt ric» (Martí G. Dicc.).—uu) «Per molt que tu estigues ric, no oblidis el pobre amic» (Penedès).—v) «Qui serà amic del pobret, en el cel tendrà gran dret» (Marroig, Refr.).—vv) «No estigues sol, jo t'ho dic, amb muller de ton amic» (Marroig Refr.).
    Fon.: əmík (pir-or., or., bal.); amík (occ., val., alg.); əmíс (Manacor).
    Intens.: amigàs, amigatxo, amigot, amigoi, amiguet.
    Etim.: del llatí amīcu, -īca, mat. sign.