DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMIDAR o MIDAR v. tr.: cast. medir.
|| 1. Avaluar l'extensió d'una cosa per comparació amb una extensió presa com a unitat. Hun cano... lo qual no's pot midar, Codi Çagarriga 127. Evitar de dir... midar lo drap per dir medir lo drap, Pau Regles 243. Trobant-me arrambat a un single qual fondaria no puc amidar, Massó Croq. 114.
|| 2. Caure de dalt a baix d'un lloc elevat. «Midar sa paret»: caure de dalt la paret (Mall., Men.). Del cel y el pélach miden l'abisme a revolcons, Atlàntida, vi.
|| 3. Ferir en tota l'extensió de l'instrument que pega; tupar (Mall., Men.). N'Arturo li midava ses costelles amb un bastó, a sa fantasma, Roq. 18.
|| 4. Calcular o compendre la intensitat d'una cosa. Mira lo que diu aquest anònim, y ves si pots amidar l'horror que ha de causarme, Oller Pil. Pr. 296.
    Fon.: əmiðá (pir-or., or., men.); amiðá (occ.); miðá (pir-or., or., occ., bal.).
    Etim.: segons Tallgren Glan., n.o 9, amidar és derivat del substantiu mida i aquest és un manlleu un poc inesperat fet al cast. medida. Sembla més probable que mida sia un postverbal de mídar i que aquest verb sia pres del castellà medir, però no directament de l'infinitiu, sinó de les formes mido, mida, etc.