DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMISTAT f.
|| 1. Sentiment afectuós envers d'altri, independent dels lligams de parentiu i de l'atractiu del sexe; cast. amistad. Esquivadora cosa es amistat de fembra, Llull Blanq., cap. 27. Fou feta gran amistat entre les unes gents e les altres, Pere IV, Cròn. 53. a) Fer amistat o posar amistat: establir afecte mutu (Mall., Men.). «Jo no sé com ho faria | per porer posar amistat; | li enviaré un brossat | i li brindaré sa fia» (cançó pop., Ciutadella).—b) Fer s'amistat: reconciliar-se (Mall., Men.).—c) Fer l'amistat: besar la mà en senyal de respecte (Barc., Valls, Reus). Si s'alsa de potes m'arriba aquí dalt a la butxaca de l'armilla, que m'haguera pogut fer l'amistat, Vilanova Obres, xi, 106.—d) Fer amistat a qualcú: fer favor. Feume aquesta amistat, Lacavalleria Gazoph. Per voler fer amistat al fundidor no succehís lo que diu nostre refrany: «Qui son enemich plany, en ses mans mor», Barra Artill. 32.
|| 2. Concubinat. Atesa sa amistat antiga que tots sabem que lpolit te ab la Emperadriu, que la prenga per muller, Tirant, c. 480.
    Refr.—a) «En les enfermetats se veuen les amistats» (Maestrat).—b) «Per dir les veritats, perden les amistats» (Torra Dicc.); «Cantant les veritats, se perden les amistats» (Barc., Manresa); «En dir ses veritats, se perden ses amistats» (Mall., Men.).—c) «L'amistat a una part i els interessos a una altra» (Cat.); «L'amistat d'un costat i l'interés d'un altre» (Ross.); «S'amistat a una banda i ets interessos a s'altra» (Men.); «S'amistat a una part i es doblers a s'altra» (Mall.).—d) «Amistat per interés, no dura, perquè no ho és».—e) «Amistat ressuscitada, botxiner mort» (Cat.).—f) «Com més amics més clars, i l'amistat més dura» (Aladern Dicc.).—g) «Es doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat» (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.: əmistát (pir-or., or., bal.); amistát (occ., val., alg.).
    Etim.: del llatí amīcĭtāte, mat. sign.