DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMO m.
|| 1. Home que comanda d'alguna cosa; cast. amo, dueño. E donchs amo de tot deuria esser aquell lo qual los sagrats estudis e la philosophia an de la metònicha turba separat, Corbatxo 50. Si algun aprenent no volrà acabar lo temps que serà afermat ab son amo ans se volrà mudar ab altre amo sens licencia del qui'l tindrà afermat, doc. Barc., any 1503 (Col. Bof. xli, 365). Ell era amo, ell portava els quartos, Massó Croq. 162.
|| 2. Home que cultiva una possessió rústica, de la qual paga renda al propietari (Mall., Men.); cast. colono. L'amo i sa madona de So'n Rossinyol ja l'han demanada, Alcover Cont. 22. «Si és senyor, que duga guants; | i si és amo, mocador; | i si és fill de conrador, | que tenga calls per ses mans» (cançó pop., Mall.). a) L'amo s'usa com a títol personal, anteposat al nom d'un home que tenga o haja tenguda qualque possessió d'altri arrendada (Mall., Men.).
|| 3. ant. Home encarregat de la criança i ensenyament de minyons (Nebrija Dict.).
|| 4. L'onze de bastos, en el joc de truc; val 28 punts, és la carta més alta i mata totes les altres (Mall.).
|| 5. Nostr'amo: V. nostramo.
    Loc.—a) Fer-se amo de qualque cosa: apoderar-se'n.—b) Esser (o fer-se) l'amo de l'auca (Cat.), l'amo dels daus (Cat.), l'amo del trull (Cat.), l'amo del carxofar (Val.), l'amo del cotarro (Val.), l'amo de ses metles (Mall., Men.) o l'amo d'es rabassell (Men.): tenir o pendre el poder absolut sobre qualque cosa o sobre qualque gent.—c) No tenir amo (quelcom): estar abandonat, sense esment del qui se n'hauria de cuidar (Mall., Men.).—d) L'amo En Bufa: home afectat de fer ostentació d'autoritat (Mall.). «Fer de l'amo En Bufa»: ostentar autoritat sense fonament (Amengual Dicc.).
    Refr.—a) «Qui és amo, governa» (Vallcorb).—b) «No hi ha més amo que l'amo» (Vallcorb).—c) «A on no està l'amo, no està Déu» (Morella).—d) «Si vols estar bé amb l'amo, sigues amic de l'ama» (Maestrat).—e) «Fés lo que l'amo et mana, i menjaràs en sa taula» (Val.); «Fé lo que l'amo vol, i li diràs tu» (Mall.).—f) «Qui és amo, paga ses talles» (Llofriu).—g) «Val més esser amo de poc, que mosso de molt» (Vallcorb); «Més val ser amo que criat» (Labèrnia-S. Dicc.); «Val més ser amo d'un ou que mosso d'un bou» (Olot); «Val més esser un petit amo que un gros mosso» (Llofriu).—h) «Content l'amo, pagat el mosso» (Labèrnia-S. Dicc.).—i) «L'amo fa el mosso, i el mosso fa l'amo» (Saura Dicc.).—j) «L'amo que té mossos i no els veu, se fa pobre i no s'ho creu» (Barc.).—l) «Qui a dos amos vol servir, a un o altre ha de fallir» (Men.).—m) «Quan l'amo se'n puja al mas, sols s'alegren dos: els xiquets i el gos» (Alcoi).—n) «L'amo nou, tot ho remou» (Alcoi).—o) «Es cavalls sempre en guarden una per l'amo»: diuen que els cavalls són venjatius i es recorden dels càstigs que han rebut injustament (Llofriu).——p) «Ni amo per força, ni mosso per força» (Labèrnia-S. Dicc.).—q) «Qui a l'amo no pot pegar, pega an es seu ca» (Mall., Men.).—r) «L'amo i lo gos cacen per dos» (Val., Alcoi); «El amo i el gos valen per dos» (Vinaròs, Morella).—s) «Ni de burles ni de veres, amb lo teu amo partixques peres» (Val.).
    Fon.: ámu (pir-or., or., men., eiv.); ámo (occ., val., mall.).
    Var. form.: lamo (forma usada a Menorca, resultant de l'aglutinació de l'article).
    Intens.: ametxo, forma diminutiva i despectiva (Mall.).
    Etim.: de ama, masculinitzat.