DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMOIXAR v. tr.
|| 1. Passar la mà suaument per l'esquena d'un animal per amansir-lo o per mostrar-li afecte (Cat., Bal.); cast. acariciar. ¿Y mos anyells?... què hermosos ¡ay! de veure, què flonjos d'amoixar! Atlàntida, vi.
|| 2. Tocar amb suavitat la cara o el cos de qualcú, en demostració d'afecte o simpatia (Cat., Bal.); cast. acariciar.
|| 3. Tocar suaument (coses insensibles); cast. acaricíar. Los peus li amoixen hordi pastís y flors del camp, Atlàntida, vi.
|| 4. Dir o fer a algú coses agradables, tractar-lo bé, per tenir-lo content o per induir-lo a fer qualque cosa; cast. halagar. Mostrar-los-han enganar blandén e amoxan lurs marits e lurs amichs per tal que furtivament los donen ço que han, Arn. Vil. i, 128. Nines moltes me amoixen | tement diffama, Coll. Dames 236. S'afanyaria per ella, l'amoixaria, la contemplaria, Pons Auca 179.
|| 5. intr. Afluixar, amansir-se, perdre la força o la irritació (Cat.); cast. aflojar. «Noi, com amoixa! Perd les agalles!» (Lleida, Olot).
|| 6. refl. Embriagar se (Palma).
    Loc.
—«Amb una mà rapa i amb s'altra amoixa»: ho diuen de qui té el geni variable o de qui és hipòcrita (Manacor).
    Fon.: əmuʃá (Barc., Gir., Olot, Vic, Empordà, Men.); əmuјʃá (Tarr., Valls); amoјʃá (Ll.); əmoʃá (Mall.).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. La o, quan és tònica, és ó.
    Sinòn.: acaronar, afalagar.
    Etim.: format damunt moix.